Diari de Guerra (A.Caralt).-02/09/2013.-Emocionada, Pietat Roig camina entre els veïns aplegats al carrer La Reus de l’Aldea, a tocar de la sorollosa carretera N-340. No deixa de saludar amics i parents llunyans de la seva vila natal, la porta del delta de l’Ebre. Diverses fileres de cadires de plàstic serveixen perquè molts dels presents puguin seure al mig del carrer davant d’una taula, on l’alcalde de l’Aldea, Dani Andreu, pren la paraula a peu dret. L’objectiu de la trobada és descobrir una placa coberta per un tela de vellut en memòria de Mariano Roig Raga.
Roig, remarca Andreu, era un home bo, que tractava tothom amb «molt de carinyo», que s’entregava en benefici del poble. «L’Ajuntament no ha fet altra cosa que ser corretja de transmissió del sentiment popular», explica. El senyor Mariano, doncs, es mereixia un homenatge. «No he trobat ningú del poble que em digués: això no està ben fet. S’ho mereix i molt!», sentencia.
Mariano Roig és també el protagonista d’una història extraordinària. La del seu manuscrit, de 105 pàgines, escrit entre febrer i agost de 1939, als camps de concentració del sud de França d’Argelès-sur-Mer i Le Barcarès.
Perdut durant dècades en un fals sostre d’una casa del poble francès de Paziols, uns nous propietaris anglesos el van descobrir durant unes obres de rehabilitació. El valuós diari, tot i que protegit, va romandre en l’anonimat 21 anys més. El 2005 fou entregat a una associació de recuperació de la memòria de l’exili.
Al manuscrit, però, només hi apareixia el nom de Mariano Roig i diverses al•lusions a l’Aldea, sense cap adreça més precisa. «L’associació va començar a trucar als ajuntaments que duien aquest nom buscant familiars del meu pare. Em van estar buscant per tot Espanya. Em deien: Piedad, ¿sabes cuántas Aldeas hay en España?», explicava Pietat Roig, filla de Mariano, ahir al Diari. Finalment, va rebre una trucada de l’Ajuntament de l’Aldea comunicant-li l’interès de l’associació.
Ella, fill i nora van viatjar fins a França per recuperar aquell tros de vida. Del manuscrit, Pietat n’ha escrit un llibre, El manuscrit d’Argelès-sur-Mer (Silva Editorial, 2013), que ha estat presentat a l’Aldea, Paziols i Tarragona, la residència actual de Roig.
L’obra inclou les pàgines originals i la seva transcripció en català, castellà i francès, el relat dels propietaris de la casa, de l’associació que cercà la família de Roig, una introducció històrica i capítol dedicat a la vida del protagonista, infermer del grup de sanitat de la 135 Brigada Mixta de l’Exèrcit republicà. Va lluitar a la batalla de l’Ebre i creuà la frontera mesos després amb la seva unitat. No va tornar al poble fins l’agost de 1941, on es va casar amb Maria Miralles.
Posar-li el nom al carrer
Ahir, Pietat, la seva filla, va reclamar el nom del carrer per al seu pare. «Este homenatge no és perquè ell hagués anat a la guerra, o hagués fet una proesa, guanyat una batalla o pel que va patir al camp de concentració. No és per això, perquè molts van patir com ell. El seu mèrit va ser ajudar en tot moment els veïns d’aquest poble... Sempre feia el que podia. Per això tothom coneixia el carrer com el de Mariano». Roig i veïns del carrer van cloure l’acte descobrint la placa i recuperant un bocí de la història de l’Aldea.