Agències .- El viceconseller de Governació i Justícia, José Antonio Gómez Periñán, ha presentat avui a Sevilla el Mapa de Fosses Comunes a Andalusia, on s'han localitzat 614 fosses comunes, xifra que la converteix en la primera Comunitat Autònoma, amb més de 47.000 víctimes. Periñán ha assenyalat que es tracta de "exhaustiu treball" que permet "fer un pas més en la recuperació de la memòria i la dignificació de les víctimes".
Segons les dades aportades pel viceconseller en roda de premsa, en la qual ha estat acompanyat per el comissari per a la Memòria Històrica, Joan Gallo, per províncies, a Almeria s'han registrat 373 víctimes; a Còrdova, 9.579; a Cadis 3.021, a Granada 5.500; a Huelva 6.019; a Jaén 2.879; a Màlaga 7.471, i a Sevilla 12.507 . A més, Gómez Periñán ha assenyalat que "de les més de 47.000 víctimes, localitzades en 614 fosses distribuïdes en 359 municipis s'han pogut identificar aproximadament el 50 per cent dels noms".
Pel que fa al nombre de fosses localitzades - el 71 per cent d'elles localitzades en els cementiris, ja sigui en el seu interior o contigües a les seves tàpies - per províncies sobresurten Cadis, Sevilla i Huelva, amb 100, 130 i 120 respectivament, zones en els quals el bàndol de guerra de la llei franquista va ser aplicat amb tot el rigor. A la resta de províncies andaluses s'han pogut localitzar nou fosses a Almeria, 69 a Còrdova, 86 a Granada, 24 a Jaén i 76 a Màlaga. A més, s’ha recordat que "la majoria de les tombes es corresponen amb el moment inicial de la guerra".
Així, s'ha informat que el 80 per cent de les fosses es van obrir el 1936, quan les execucions en el bàndol rebel es realitzaven per "aplicació del bàndol de guerra", mitjançant el que s'anomena el "passeig". Per la seva banda, les fosses corresponents a la resta anys de la guerra es localitzen a la zona oriental, coincidint amb la cronologia de l'avanç de l'exèrcit franquista. També s'han localitzat 20 fosses posteriors a 1939, reflectint la prolongació de la repressió durant la postguerra, en alguns casos contra la guerrilla que va resistir a les muntanyes andaluses un cop implantada la dictadura.
En aquest sentit, Gallo ha destacat que "la més recent és la fossa dels maquis a Sierro (Almeria) que data del 47 ", i ha ressenyat també que la del cementiri de Sant Rafael a Màlaga, en què s'han registrat 4.471 víctimes, però només s'han exhumat 2.840," és la més nombrosa d'Andalusia Occidental ". A més, i respecte a les víctimes, ha assegurat que "mai seran identificades el 100 per cent, perquè ho impedeixi l'estat de les restes, o perquè no hi ha familiars per contrarestar els mateixos, etcètera", i ha volgut deixar clar que "estan exhumant les víctimes reclamades pels familiars, perquè hi ha víctimes no reclamades o que ja han estat tretes d'aquestes fosses comunes ".
Gómez Periñán ha manifestat que els objectius d'aquest Mapa de Fosses de Víctimes de la Guerra Civil i la postguerra a Andalusia són "el de omplir una buit historiogràfic, procurar la dignificació i preservació dels llocs d'enterrament, que les restes trobades puguin ser, si és possible, lliurades als seus familiars per donar-los sepultura", en definitiva, ha afegit que "les víctimes ignorades de la guerra i la postguerra siguin honrades, reconegudes i rehabilitades públicament, i contribuir en un exercici de memòria pel reconeixement i contra l'oblit ". A més, ha afegit que "dels 359 municipis en 172 ja s'han fet o es faran monuments a la memòria a càrrec de la Junta d'Andalusia".
Treball 'molt coral'
Així mateix, el viceconseller de Governació i Justícia ha dit que es tracta “d’un treball molt coral" impulsat pel Comissariat per a la Memòria Històrica que va començar el 2003, i que ha comptat amb la participació d'associacions memorialistes, investigadors universitaris, corporacions locals, familiars de les víctimes i ciutadans que han contribuït a la identificació d'aquests enterraments.
Les fonts d'informació per a la localització de les fosses "han estat en un 90 per cent dels casos el testimoni oral de testimonis, dels familiars o d'investigadors locals, i en un 10 per cent s'han consultat registres civils, judicials i de els cementiris que han permès constatar l'existència d'execucions en aquests municipis i identificar els noms de la meitat de les víctima", ha informat Gómez Periñán.
Aquest treball de camp ha permès identificar cada fossa, localitzar-la, descriure les seves característiques, realitzar un relat històric sobre les circumstàncies de la seva obertura, estimar el nombre de víctimes i enumerar les actuacions d’exhumació conegudes. "Per completar i contrastar aquestes informacions, les dades han estat revisades per un comitè tècnic de coordinació format per investigadors de totes les universitats públiques d'Andalusia", ha apuntat el viceconseller. A més, s'han contrastat amb fotografies aèries i mapes topogràfics de l'Institut Cartogràfic de Andalucía.
En suport DVD
El Mapa de Fosses Comunes a Andalusia, elaborat sota la direcció del Comissariat per a la Memòria Històrica dependent de la Conselleria de Governació i Justícia i l'Institut Andalusa de Patrimoni Històric de la Conselleria de Cultura, ha estat publicat en suport DVD amb l'objectiu que el conjunt de la ciutadania pugui conèixer aquests llocs de la memòria i augmentar la sensibilitat social sobre la seva "necessitat" de preservació.
El viceconseller de Governació i Justícia ha conclòs que amb aquest documents "esperem contribuir al reconeixement i dignificació d'aquests homes i dones que van contribuir amb la seva vida a la lluita per la dignitat humana, o el que és el mateix a la lluita per la llibertat i la igualtat ".