Diari de Guerra.-07/09/2015.-El Govern de la Generalitat ha fet un pas històric en la recerca dels milers de desapareguts durant la Guerra Civil a Catalunya i la repressió franquista. Tres conselleries s’han coordinat per extreure el perfil genètic de les restes humanes dipositades a l’Ossari de les Camposines, a la Fatarella, i de les restes que s’han extret fins ara i en un futur s’extreguin de les restes dels soldats dipositats en fosses comunes escampades pel país. Aquests perfils es contrastaran amb els perfils dels familiars dels desapareguts inscrits en un cens de la Generalitat, avui format per 4.794 persones. La Generalitat, a través de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, prendrà de forma gratuïta les mostres biològiques de familiars de desapareguts. En cas que els perfils coincideixin, s’entregaran les restes del desaparegut a la seva família, culminant així el procés.
El Departament d’Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència informarà progressivament a totes les persones registrades en el Cens sobre l’existència del projecte i els facilitarà la informació i contacte del personal de l’Hospital.
El centre hospitalari serà l’encarregat d’organitzar el calendari de citacions personals per a l’extracció de mostres biològiques, per tal que, si els interessa, s’hi puguin adreçar. Els familiars podran acudir als centres sanitaris indicats arreu de Catalunya per obtenir-ne les mostres de frotis bucal amb escovilló específic. Per fixar l’ordre s’establiran dos criteris: la data de les sol·licituds i l’edat dels sol·licitants.
De manera paral·lela, l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, depenent del Departament de Justícia, i d’acord amb l’autoritat judicial, portarà a terme les anàlisis antropològiques de restes humanes (física i forense), d’acord amb els protocols i les metodologies habituals en matèria d’antropologia forense.
A l’Ossari de les Camposines -ubicat al terme de la Fatarella (Terra Alta) hi ha les restes d’un centenar de persones que no han estat sotmeses a cap anàlisi genètic. Només a la batalla de l’Ebre es calculen entre 30.000 i 35.000 morts. Una part significativa dels caiguts van ser enterrats en cementiris militars i traslladats anys després al Valle de los Caídos. Molts altres van quedar escampats pels camps de conreu i boscos del front de guerra ebrenc.
Mostra gratuïta
L’accés al Programa es realitzarà a través de la inscripció al cens de desapareguts de la Generalitat i hi pot participar qualsevol persona, independentment de la seva nacionalitat, familiar de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Les persones participants no ha d’incórrer en cap cost per participar en el programa, donat que l’extracció i el tractament de la mostra biològica és gratuïta per les persones sol·licitants.
L’encreuament de les dades es realitzarà mitjançant softwares específics i el contrast amb les dades genètiques obtingudes dels familiars de desapareguts. El laboratori de genètica de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron emetrà un informe detallat sobre la probabilitat de parentesc en cada cas. En cas d’encreuament contacti amb els familiars interessats i els n’informi.
Tres Departaments
El Programa d’Identificació Genètica és una iniciativa coordinada i impulsada pel Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, en col·laboració amb el Departament de Salut i el Departament de Justícia. Els tres consellers han signat aquest matí, a la Sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat, els acords necessaris per poder articular el programa.
El Govern considera un deure localitzar, recuperar i identificar les restes de persones desaparegudes a Catalunya durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, un “deure que es sustenta en la legítima demanda social existent”, s’afirma. Es considera un projecte “integral agosarat i de llarg recorregut”, pioner en el context dels territoris que van patir la Guerra Civil i la dictadura “i té la voluntat de situar Catalunya com un país que respecta i protegeix la seva memòria”.
El conseller Romeva ha destacat que “només amb la memòria endreçada podem mirar endavant amb la mirada neta i serenitat necessària per encarar el futur com a país”.