Diari de Guerra.-01/09/2016.- L'Ajuntament de Pamplona exhumarà el 16 de novembre les restes mortals de les vuit persones enterrades a la cripta del Monument als Caiguts, inclosos els d'Emilio Mola i José Sanjurjo, dos dels generals colpistes durant l'anomenat Alzamiento Nacional. Després dels treballs d'exhumació, comprovació i documentació de les restes mortals continguts a la cripta, aquests seran lliurats als familiars una vegada que es clausuri la cripta com a espai de cementiri.

Així ho ha anunciat l'alcalde de Pamplona, ​​Joseba Asiron, al costat del especialista en Medicina Legal i Forense, professor titular de Medicina Legal a la UPV i president de la Societat de Ciències Aranzadi, Paco Etxeberria, a quil l'Ajuntament ha encarregat aquesta tasca. L'Ajuntament ha realitzat gestions amb la màxima discreció tant amb l'Arquebisbat de Pamplona com amb els familiars de les persones enterrades a la cripta per informar-los sobre les seves intencions. "Pretenem complir la Llei de la Memòria Històrica i per descomptat, donar resposta a una reivindicació social que ve de lluny a la nostra ciutat", ha relatat Asiron. "No es tracta de revengisme, ni d'afavorir a uns o altres, sinó de complir la legalitat vigent i de fer justícia amb una part de la nostra història, ja que aquesta és una situació que no es pot prolongar en el temps i no entenem per què fins ara no s'ha procedit a clausurar aquest cementiri ".

A la cripta del Monument als Caiguts s'ubiquen 8 sepulcres. Dos d'ells pertanyen als generals Emilio Mola i José Sanjurjo, morts el 23 de juny de 1937 i el 20 de juliol de 1936, respectivament. Tots dos van ser traslladats a aquesta cripta en 1961. En els altres sis sepulcres es troben morts de cadascuna de les merindades navarreses, així com el mort més jove i el de més edat durant la Guerra Civil. Les tombes corresponen a Joaquín Sota Garayoa (Tafalla. Merindad d'Olite) que va morir als 15 anys; Severiano Arregui (Puente la Reina. Merindad de Pamplona), que va morir als 62 anys; Pedro Martínez Chasco (Oteiza de la Solana. Merindad d'Estella); Jaime Munárriz Escondrillas (Cascante. Merindad de Tudela), primer mort el dia de l'Alzamiento; i als germans Joaquín i Dimas Aznar Zozaya (Javier. Merindad de Sangüesa).

Cloenda del cementiri de la cripta
El procés administratiu s'iniciarà amb la sol·licitud al Govern de Navarra de la clausura d'aquest cementiri a la cripta del Monument als Caiguts.
Un cop s'obtingui l'autorització donarà a conèixer al públic la recollida de les restes amb una antelació mínima de dos mesos, a fi que les famílies dels inhumats puguin adoptar les mesures que considerin oportunes com, per exemple, el lliurament de les restes mortals o de les cendres en cas de cremació.

El 19 de maig de 1998 el Arquebisbat de Pamplona i Bisbat de Tudela i la parròquia de Crist Rei van donar a l'Ajuntament el Monument als Caiguts, a causa de la necessitat de renovació que requeria l'edifici. I va ser el consistori el que va córrer amb aquestes despeses a canvi de la donació. L'escriptura d'aquesta donació contenia algunes condicions, com l'ús i gaudi a perpetuïtat per part de la parròquia, i mentre l'edifici donats es mantingués en peu, de la cripta central en què es podrien celebrar els actes de culte que tingués per convenient. L'edifici el va construir la Diputació de Navarra, però va ser l'Ajuntament el que va donar una parcel·la municipal de 14.281 metres quadrats. Sobre aquest solar es devia erigir l'anomenat 'monument de Navarra als morts a la Cruzada'. Va ser dissenyat per José Yárnoz i Víctor Eusa a principis dels anys 40 i inaugurat en la dècada dels 50. El monument va ser donat per la Diputació al consistori el 22 juny 1963.

Generals enterrats a la cripta del monument als caiguts
General Emilio Mola. Nascut a Cuba en 1887, va morir en accident d'avió a Alcocero (Burgos) el 23 de juny de 1937. El 1961 les seves restes van ser traslladades a la cripta del Monument dels Caiguts.
General José Sanjurjo. Nascut a Pamplona en 1872 estava cridat a ser el comandant en cap del bàndol revoltat, però va morir el 20 de juliol de 1936 a Estoril en accident d'avió. Va ser traslladat a l'Monument dels Caiguts en 1961.

Resta de persones enterrades a la cripta del monument als caiguts
Joaquín Sota Garayoa. El mort navarrès més jove del bàndol Nacional. Oriünd de Tafalla va sortir voluntari al capdavant el 19 de juliol de 1936, als tretze anys d'edat, i va morir al front de Balaguer el 21 de juliol de 1938, als 15 anys. Les seves restes reposaven al cementiri de Tafalla i van ser traslladats al Monument dels Caiguts en 1961.
Severiano Arregui Olalquiaga. El mort navarrès de més edat del bàndol Nacional. Oriünd de Pont la Reina. El 19 de juliol de 1936 es va presentar a Pamplona com a voluntari, i no és admès per la seva edat (62 anys). En vista d'això es va enrolar com a voluntari en el terç Virgen de los Reyes, a Sevilla. Va morir a Lopera el 28 de desembre de 1936, sent terme. Va ser enterrat en el Panteó dels Herois de la Guerra del cementiri de Sant Fernando, a Sevilla. Va anar al Monument dels Caiguts en 1964.
Pedro Martínez Chasco. Capellà voluntari de 28 anys d'edat, natural d'Oteiza de Solana i rector de Olejua. Va ser agregat al Batalló de Caçadors de Melilla, núm. 3, i va morir el 24 de febrer de 1938, en el front de Ceila (Terol). Enterrat al cementiri d'Oteiza de la Solana, va ser traslladat al Monument dels Caiguts en 1961.
Jaime Munárriz Escondrillas. Estudiant d'Arquitectura, de 21 anys, que va ser ferit el dia de l'Alzamiento a Cascante i traslladat a Pamplona, ​​on va morir el dia 21 de juliol de 1936, a l'Hospital de Navarra. Les seves restes reposaven a la seva ciutat natal fins el traslladat al Monument dels Caiguts en 1961.
Joaquín i Dimas Aznar Zozaya. Germans i pagesos nascuts a Xavier, morts als 22 i 21 anys d'edat respectivament. El primer va morir al front de Llevant el 2 juliol 1938 sent alferes, i el segon el 14 de maig del mateix any en el front de alfambra (sic) sent sergent. Enterrats al cementiri de Javier van ser traslladats al Monument dels Caiguts en 1961.