Diari de Guerra (Andreu Caralt).-30/08/2016.-Albert Hernández, propietari de la casa rural Mas de Bernis, ubicada al delta de l’Ebre, ha decidit impulsar un projecte de recuperació de la memòria dels voluntaris francobelgues que van lluitar a la batalla de l’Ebre i van patir una cruenta derrota al sector de Campredó. Situada al terme de l’Aldea, l’antiga Colònia Agrícola San José –un magnífic edifici de 1.350m2 de finals del segle XIX– va esdevenir lloc de comandament de la XIV Brigada Internacional ‘La Marsellesa’, segons diversos historiadors, la primavera de 1938.
L’edifici, de fet, està fortificat. Conserva una porta blindada i disposa de tres búnquers, orientats en diverses direccions, dos d’ells a l’aire lliure i el tercer a l’interior del mas, actualment al costat de la cuina d’un dels cinc apartaments de l’allotjament rural. Tots construïts en maó i formigó; destaca el grafiti escrit a l’època al teulat d’un d’ells, el més proper a la casa, ‘Viva la República Española. Año 1938’.
Hernández vol recuperar la fortificació més allunyada, ubicada al costat d’un camí, a molt pocs metres de l’accés a la casa de turisme rural.
La voluntat és restaurar l’estructura, obrir l’espiera per recuperar l’aspecte original del búnquer i mostrar què veien els soldats des del seu interior, a més de col·locar plafons informatius per difondre la tràgica història de la XIV BI en aquest front. «Crec que els hi devem, en vam morir molts en defensa dels ideals de la República, els hi hem de fer un homenatge», afirma Hernández.
L’actuació compta amb l’assessorament de l’ Associació Cultural Soldevila de Campredó, especialitzada en aquest front, i espera rebre el suport econòmic i institucional de l’Ajuntament de l’Aldea. Hernández assumirà part de les despeses del projecte de recuperació. L’objectiu és poder finalitzar els treballs per la Setmana Santa del 2017.
La tragèdia
La matinada del 25 de juliol unitats de la XIV BI creuen l’Ebre entre Amposta i Campredó, des del marge esquerre. És una operació de distracció per retenir tropes enemigues mentre el gruix de l’atac republicà es produeix més al nord, a la Ribera d’Ebre.
El batalló ‘Commune de París’ aconsegueix conquerir una franja de terreny entre el riu i el canal de la Dreta, però no aconsegueixen anar més enllà mentre l’enemic reuneix més i més tropes. Després de moltes hores de combat desigual, la immensa majoria dels voluntaris del batalló moren. El seu cap, l’argelí René Cazala, ferit en combat, se suïcida d’un tret al cap.
Les unitats nacionals enterren 650 cossos de republicans. Dels 1.000 homes que havien creuat el riu, 800 del ‘Commune de París’, només en van sobreviure un centenar, la majoria ferits. A títol pòstum, el Govern de la República va concedir al batalló la Medalla al Valor.