diumenge, 29 de maig de 2016 Tornar a les notícies
Tortosa aposta per mantenir i reinterpretar el monument franquista a la batalla de l'Ebre

Diari de Guerra (A.Caralt).-29/05/2016.-Els veïns de Tortosa, en consulta popular, han aprovat mantenir el monument franquista a la batalla de l'Ebre inaugurat pel dictador Franco el 21 de juny de 1966, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau. Un 68,36 per cent dels vots han estat per aquesta opció i un 31,25 per cent han optat per la retirada i museïtzació del símbol, de 45 metres d'alçada. 

En xifres absolutes, l'opció de mantenir-lo ha rebut 5.755 vots, mentre que la de retirar-lo 2.631. Hi ha hagut 45 vots nuls i 33 en blanc. Pel que fa a la participació, han votat 8.464 persones, un 29,73 % del cens (28.466).

L'alcalde, Ferran Bel, ha considerat que mobilitzar més de vuit mil persones en una consulta popular, sobre la qual no es tenia cap experiència prèvia, representa una participació satisfactòria. "Hi ha eleccions al Parlament Europeu que no han tingut tants votants", ha indicat. En relació al resultat, l'alcalde considera que és "clar" i que "encomana una feina per reinterpretar el monument on està". També ha aprofitat per fer algunes reflexions en el sentit que amb aquesta consulta "no guanya ni perd ningú, només es tractava de conèixer el parer de la ciutadania" sobre el monument. "Som un país complex i divers i la gent que ha votat ho ha fet lliurement i democràtica. Vull tornar a recordar que avui no es votava el feixisme, només si un monument és museïtzava o es reinterpretava." Per tot plegat, ha demanat "respecte a la ciutat de Tortosa per si algú pretén qüestionar el compromís democràtic de la gent que avui ha anat a votar·".

L'alcalde ha recordat que la consulta que s'ha celebrat avui a Tortosa era un compromís de 19 de 21 regidors de l'Ajuntament, i ha expressat la voluntat de materialitzar la reinterpretació del monument dins d'aquest mandat.

Les dues cares del monument

El monument de Tortosa fou inaugurat pel dictador Francisco Franco el 21 de juny de 1966 en un acte on van assistir milers de persones. El governador civil de Tarragona i cap provincial del Movimiento, Rafael Fernández Martínez, fou el promotor del monument, inicialment concebut per commemorar el XXV aniversari de la victòria franquista a la batalla de l’Ebre, el 1963, i finalment per commemorar, ja el 1964, els ‘XXV años de paz’, un gran campanya de propaganda franquista per celebrar els 25 anys del final de la Guerra Civil i l’obra del règim dictatorial. De fet, la previsió inicial era inaugurar-ho el 1963 però les obres, que es van iniciar llavors, es van perllongar fins a l’abril de 1964. Problemes de finançament haurien provocat el retard.

El mateix Fernández Martínez va visitar Tortosa l’abril de 1964 per veure el monument acabat, una obra de 45 metres d’alçada realitzada per l’empresa d’estructures metàl·liques Hijo de Miguel Mateu i obra de l’escultor tarragoní Lluís Maria Saumells. En un projecte supletori i fora de pressupost, es van col·locar l’emblema del dictador a les urpes de l’àguila i les insígnies a la pilastra, una de lloança a la Cruzada i els ‘25 años de paz’ i la segona, encara present, dedicada als combatents que ‘hallaron gloria’ a la batalla de l’Ebre.

En alguns articles de l’època s’apunta que l’obra està erigida en memòria a tots els caiguts de la batalla de l’Ebre però el missatge predominant, i així expressat als discursos inaugurals, és que es tracta d’un homenatge a l’obra de Franco i a l’Exèrcit franquista.

Aquest dualitat de significats ha arribat als nostres dies, i els partidaris de mantenir-lo defensen que es un monument commemoratiu a tots els caiguts a l’episodi bèl·lic i els favorables a la retirada sostenen que és un símbol d’exaltació de la figura i obra del dictador Franco.

El monument està catalogat com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català per l’Ajuntament de Tortosa i forma part del Cens de Simbologia Franquista de la Generalitat i de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la mateix administració.