Redacció.-16/05/2016.- La directora de Víctimes i Drets Humans del Govern Basc, Monika Hernando, ha assistit a l'exhumació de les restes de tres combatents de la Guerra Civil pertanyents al Eusko Gudarostea (Exèrcit Basc), trobats en la muntanya Lemoatx (al terme municipal de Lemoa). Tot apunta que els gudaris van morir al juny de 1937 durant els combats que es van lliurar per garantir el control d'aquesta zona estratègica. Aquesta és la sisena exhumació duta a terme pel Govern Basc en el que va d'any.

L'exhumació, en què també ha estat present l'alcaldessa de Lemoa, Saioa Elejabarrieta, s'ha dut a terme per un equip de tècnics d'Aranzadi, dirigits per l'antropòleg forense Paco Etxeberria. En els treballs de desenterrament han estat recuperats restes òssies de tres persones, a més d'una cartutxera amb munició, un sivella de l'Exèrcit Basc -Euskadiko Gudarostea i un tros de metralla.

Les restes exhumades van ser trobade el passat 30 d'abril per membres de l'Euskal Prozpekzio Taldea durant una prospecció rutinària duta a terme en el vessant sud de la muntanya Lemoatx. Al lloc va ser trobada una cartutxera d'un model que va fabricar el Govern Basc durant la guerra, que contenia munició fabricada probablement a Euskadi. Al costat de la cartutxera es va trobar una sivella com les que portaven molts combatents de l'Eusko Gurarostea-quatre falanges d'una mà. Així mateix, a poca distància va ser trobat un tros de metall que podria correspondre a una bomba d'aviació.

Combats a Penya Lemona

La posició de Penya Lemona era durant la Guerra Civil un important enclavament estratègic, atès que des d'allí es dominava la població de Lemoa i les diferents vies terrestres de comunicació. A més, el domini d'aquest enclavament garantia el control sobre la confluència dels rius Arratia i Ibaizabal, i proporcionava una avantatjosa posició sobre el sector Erletxes-Ollaran del cinturó defensiu de Bilbao, també anomenat Cinturó de Ferro.

Entre finals de maig i principis de juny de 1937 es van produir intensos combats pel control de la zona que van derivar en la pèrdua de l'enclavament per part de l'exèrcit basc després d'una operació conjunta d'aviació, artilleria i infanteria duta a terme per l'exèrcit franquista.

Pla de fosses

El Govern Basc porta treballant des de 2002 en la recerca i identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil. A la fi de 2015 es va presentar el Pla Basc 2015-2020 de recerca i localització de fosses que persegueix aquests objectius. Aquesta és la sisena exhumació duta a terme en el que va d'any.