Diari de Guerra.-19/04/2016.-L'Ajuntament de la Garriga (Barcelona) ha estat un dels primers consistoris catalans que ha pagat les proves d'ADN, 600 euros en total, a quatre veïns i veïnes del poble per localitzar els seus familiars desapareguts durant la guerra civil. Les mostres recollides, que les custodiarà el projecte Banc d’ADN de desapareguts de la Guerra Civil, es podran comparar amb les restes que es trobin quan es vagin obrin més fosses comunes.
Durant tot el matí, membres del departament de genètica forense de la Universitat de Barcelona han realitzat extraccions de sang a Salut Miró que busca el seu germanastre, Francesc Guardiola, desaparegut a la batalla de l’Ebre; a Miquel Rovira, de gairebé 80 anys, que busca el seu pare, Ramon, desaparegut al front, a Vallfogona de Balaguer; a Montserrat Ferrandis que cerca el seu pare, Ramon Ferrandis Roca, que va marxar del poble l'agost del 36 i ja no en van saber res més. Era farmacèutic i formava part d'una agrupació catòlica anomenada La 'Liga de la perseverancia'. Finalment, Ramon Villanova cerca el seu pare, Joaquim Villanova, desaparegut al bombardeig de Vic. Tot ells han aportat documentació i fotografies dels seus familiars.
Les mostres recollides, que les custodiarà el projecte Banc d’ADN de desapareguts de la Guerra Civil, es podran comparar amb les restes que es trobin quan es vagin obrin més fosses comunes. L'Ajuntament de la Garriga sosté que a Catalunya encara queden per exhumar 370 fosses comunes i més 4.700 famílies han demanat buscar els seus familiars Durant la jornada, una quinzena de mitjans de comunicació s'han apropat al consistori per fer difusió de la iniciativa. La iniciativa és un pas més al projecte municipal que es va iniciar el juliol passat quan el Ple municipal va votar una moció a favor de l'adhesió al Banc d'ADN.
Familiars i responsables del Banc reclamen a la Generalitat que les fosses s'obrin el més aviat possible. El Banc disposa actualment de mostres de gairebé 90 famílies d'arreu de Catalunya. L'alcaldessa de La Garriga ha explicat que "hi ha més famílies interessades".
A Navàs, el primer
La crida dels promotors del Banc d'ADN, que té per objectiu la recerca i identificació de desapareguts durant la Guerra Civil, va motivar el primer cas d’un donant de sang a Navàs el passat 5 d'abril. Es tracta d’Agustí Santmiquel Puigbó, nascut el juny de 1929, que amb la retirada de les tropes republicanes l’any 1939, va perdre la pista del seu pare Llorenç Santmiquel Camprubí, a prop de Prats de Lluçanès. Alguns testimonis van comunicar a la família que l’havien mort junt amb un grup de persones que fugien cap a França. Les restes podrien estar enterrades en alguna fossa comuna. Santmiquel va facilitar l’extracció de sang pel Banc d’ADN, coincidint amb una analítica programada al CAP Navàs. L'Ajuntament de Navàs, ara fa un any, va ser el primer consistori del país en aprovar una moció a favor del Banc d‘ADN, amb el compromís de difondre i ajudar a finançar el projecte i altres iniciatives relacionades amb les identificacions dels desapareguts.