Redacció.-18/04/2016.-El senador territorial de Compromís, Carles Mulet, ha registrat al Senat una moció, que recull la petició feta recent en els Corts Valencianes per part del diputat autonòmic Francisco García, en la qual s'insta el Govern a la recuperació i reconeixement dels treballadors esclaus del franquisme. Segons el text d'aquesta moció, la democràcia espanyola té un important deute pendent amb els treballadors esclaus del franquisme, en matèria de reconeixement, reparació i investigació. A França, per exemple, es va produir un intens debat sobre la col·laboració de Renault amb el Reich i el règim col·laboracionista de Vichy, durant l'ocupació.

Per a Mulet "el rescabalament de la memòria històrica, malgrat tots els esforços fets per particulars i entitats, continua sent una gran assignatura pendent. Qualsevol país occidental, ha tingut especial interès en dignificar la memòria de les víctimes, mentre a l'Estat Espanyol es permeten exaltacions del franquisme, negacionisme de les seves genocidis i es entorpeix el compliment d'una llei de memòria històrica que va arribar amb anys de retard. I malgrat això, hi ha encara milers de víctimes anònimes, com és el cas dels treballadors esclaus ".

Entitats privades de gairebé qualsevol sector es van beneficiar del treball de més de 400.000 reclusos en un règim proper a l'esclavitud. Algunes d'aquestes empreses cotitzen avui en dia a l'IBEX 35, hereves d'aquelles activitats primigènies. Algunes d'aquestes empreses van ser Ébano Hermanos, San Román, Huarte, Agromán o Dragados y Construcciones.

José Luis Gutiérrez Molina, director científic del projecte Tots els números (http://www.todoslosnombres.org) i coautor del llibre 'El Canal de los Tomados. Trabajos forzados: de la represión política a la explotación económica ', estima que aquest treball esclau va suposar "almenys 800 milions d'euros", segons les estimacions més conservadores. "Des del petit taller de la gran indústria basca, catalana o andalusa, no va haver sector industrial, comercial, agrari o de serveis que no contractés, en major o menor nombre, amb treballadors esclaus", assegura Gutiérrez Molina.

Segons els estudis que cita l'extensa moció, hi ha un deute pendent, entre les empreses privades que més freqüentment van tenir al seu servei com a treballadors forçats a presos polítics del franquisme figuren, entre altres,Babcok- Wilcox, Carbones Asturianos, Constructora Naval, Industrias Egaña, Talleres La Trefilera, Plasencia de las Armas, Esperanza y Compañía SA., Talleres Murga, Cementos Portland-Iberia, Cementos Asland, Metro de Madrid, Riesgos Asfálticos, Sacristán, Portolés y Cía Sicot, Jose Mª Padrón, Carbonífera Palomar, Montes de Galicia, A. Villalón, E. Osis, Elizarrán, Hidro Nitro Española, Minas del Bierzo, Experiencias Industriales, Gutiérrez Oliva, A. Carretero, Sanz Bueno, Salvador Cuota, Maquinista y Fundición del Ebro, Regino Criado, Ferrocarriles y Minas, Antracitas Gaiztarro, Múgica Arellano y Cia, Minero Siderúrgica de Orallo, ECIA, Vias y Riegos, Duro-Felguera, C. Peña, Julián A. Expósito, Cimentaciones y Obras, E. Medrano, C. Mardellano, Lun. Pastora. M. Llagostera, I. Arribalaga, J.Dobarco, Sociedad Marcor, Ramón Echave, SAFA, Burés..

El senador castellonenc ha registrat més de 2500 iniciatives al Senat relaciones amb la memòria històrica "hem tingut especial sensibilitat en el reconeixement a les víctimes, en l'eliminació de simbologia, en la reivindicació dels valors republicans. A alguns, commemorar avui la proclamació de la II República ens commou, ja que el portem en l'ADN; altres porten en l'ADN una ideologia tèrbola i còmplice ".