Diari de Guerra (A.Caralt).-13/04/2016.- La matinada de diumenge va morir als 92 anys d’edat Joan Baptista Nos Fibla, l’últim dels 200 deportats als camps nazis nascut a les Terres de l’Ebre. Ho va fer a Alcanar, el poble on va néixer. D’aquesta manera, s’esgota la memòria viva dels supervivents nascuts a les Terres de l’Ebre, després que fa dos anys ens va deixar als 90 anys el veí de Caseres, Edmon Gimeno.

Segons relata l’historiador canareu Joan B. Beltran Reverter, Nos Fibla va néixer el 18 de maig de 1923 a Alcanar. Exiliat amb els seus pares i la seva germana, va contraure el tifus, va estar ingressat en un hospital i pare i fill van fer cap al camp de refugiats d’Angulema. Els van dir que els conduïren a Espanya però el comboi enfilà el camí del Tercer Reich, més enllà de Linz, al camp de concentració de Mauthausen. Era el 24 d’agost de 1940 i Nos Fibla era un adolescent de 16 anys. Els guàrdies nazis del camp el van registrar amb el número de matrícula 3.844. La mare i la germana de Nos van ser retornades a Espanya a través d’Irun.

Mauthausen
Un any més tard, el 22 d’agost de 1941, i davant la seva sorpresa, fou alliberat, quan ja l’havien traslladat al temut camp de concentració de Gusen, a prop del primer. L’ambaixada espanyola per intercessió del ministre d’Assumptes Exteriors, Ramón Serrano Suñer, que tenia família a Alcanar, el va reclamar.
El jove deportat ebrenc fou conduït a una presó de Berlín, d’on va ser traslladat a la presó de Sant Sebastià. A Alcanar, va refer la seva vida i hi ha viscut fins a la seua mort, a l’edat de 92 anys

El seu pare, José José Nos Juan, va tenir un destí ben diferent, va morir al camp de Gusen l’octubre d’aquell any.
Fins a 8.964 republicans van ser deportats als camps nazis, dels quals 1.972 eren catalans. El 59% dels deportats espanyols van morir en els camps de concentració, sobretot a Gusen i Mauthausen.

D’entre els catalans, 201 deportats eren nascuts a l’Ebre, la majoria al Baix Ebre i a la Ribera d’Ebre. Un dels més coneguts fou el tortosí Antonio Garcia, company de Francesc Boix, i home clau per produir i protegir el valuós arxiu fotogràfic de Mauthausen, document rellevant al judici de Nuremberg.

Un canareu amb vivències colpidores
Joan Baptista Nos Fibla va concedir a l’historiador canareu Joan B. Beltran Reverter una entrevista al Diari de Tarragona el febrer de 2014, fa escassament dos anys. Internat primer a Mauthausen i posteriorment a Gusen, Nos Fibla recordava a l’entrevista les duríssimes condicions de vida en els dos camps de concentració nazis. «Dormien en barracons amuntegats i compartint les mantes. A l’estiu feia molta calor i a l’hivern molt de fred. Nevava molt sovint. Per entrar en calor, fregàvem la roba per donar-li escalfor al cos. Tots els presoners anàvem vestits iguals, amb els pantalons i camisa de ratlles».

A Mauthausen, explicava, el treball molt dur. «Portàvem pedres de la pedrera de Mauthausen. Hi havia persones que no aguantaven l’esforç. Per a menjar ens donaven una tassa de caldo. Tenia un gust semblant a l’arròs. Al migdia, un plat de remolatxa. I a la nit, un tros de pa sec».

Els deportats no tenien ni la possibilitat de rentar-se, «les dutxes no existien per a natros, no nos rentàvem. Només quan hi havia infeccions. Llavors ens feien formar al mig de la plaça, despullats, i amb unes mànegues ens tiraven aigua».

Nos i altres deportats només pensaven a passar el dia. «T’acostumaves, quin remei tenies només que acostumar-te». De fet, una de les imatges més colpidores que recordava era la de la gran quantitat de cadàvers que estaven enganxats al filat electrificat que envoltava el camp de Gusen. «Era una manera de suïcidar-se per no haver de patir tant», De fet, mai va pensar a poder sortir del camp, «d’allí no sortia ningú en vida».