Redacció.-19/01/2016.- Article d'opinió de l'escriptor Josep Gironès Descarrega, 'Els Fets de la Fatarella, any de concòrdia'

Com cada any per aquest temps em proposo recordar els Fets de la Fatarella esdevinguts entre els dies 24 i 27 de gener de 1937. Aquesta reiteració és fruit de l'interès de moltes persones que voldríem veure reconegudes les víctimes dels Fets, unes persones que en el seu moment van morir en defensa de les seves terres, i que foren enterrades en unes fosses comunes sense cap mena de distintiu que les identifiqués. A banda, també ens agradaria que els Fets deixessin de considerar-se un esdeveniment a oblidar, i més quan constitueixen la pàgina més important i punyent de la nostra història local, la qual, de retruc, significà el primer pas perquè la Generalitat de Catalunya plantés cara als grups violents anarquistes que fins aleshores havien sembrat el pànic a la rereguarda, lluny del front de guerra. Es vulgui reconèixer o no, els Fets de la Fatarella formen part de la història local, però també de la universal.
A qualsevol persona que llegeixi aquest escrit li pot sobtar que un poble com la Fatarella, tan dinàmic en molts camps, hagi mantingut en l’oblit les víctimes dels Fets, com si mai no haguessin existit. Tot té la seva explicació.

Tothom pot entendre que després del múltiple assassinat protagonitzat per elements anarquistes la societat fatarellenca quedés col·lapsada, alhora que moltes famílies quedaven desestructurades. Després dels Fets i encara en un ambient de violència, els homes que portaven els afers municipals organitzaren la recollida dels cadàvers i el seu enterrament en fosses comunes. Aleshores no hi va haver ni una simple anotació en el llibre de defuncions del Registre Civil ni un distintiu al cementiri vell, com si amb aquelles mesures es volgués tapar la malifeta. 

Al llarg de la fosca dictadura franquista, quan el règim es dedicà a omplir el Valle de los Caídos amb els cadàvers procedents de la guerra, també ignorà els morts dels Fets. Amb tot, va ser el dia 25 de gener de 1951 quan el rector d'aleshores, mossèn Lluís, celebrà un funeral solemne a la Capella en memòria de les víctimes, alhora que demanava a tothom perdó i reconciliació.

A hores d’ara, la reconciliació a la Fatarella ja fa anys que s’ha produït i els descendents de les persones que d’una forma o altra van intervenir en els Fets mantenim relacions ben cordials, tal com ha de ser, però en cap cas no oblidarem la història ni als nostres morts.
En els darrers anys, diverses persones hem demanat públicament que es considerin els Fets de la Fatarella com l’esdeveniment històric que són, al mateix temps que volem que es situï les víctimes en el lloc d’honor que els correspon. També hem organitzat actes testimonials coincidint amb l’aniversari dels Fets, quan hem dipositat flors a sobre de la tomba comuna que sepulta els nostres avantpassats.

Després de tants anys d’oblit, sembla que l’actual consistori fatarellenc està disposat a fer un pas endavant. Conscient de que la història s'ha d'assumir i que només és des del coneixement que els pobles poden tirar endavant, participarà en l’acte que tindrà lloc el dia 24 de gener, a les dotze del migdia a l’antic cementiri municipal.

Aquesta determinació ens ha omplert de joia. A base de recordar els Fets i les seves víctimes, la Fatarella aconseguirà passar pàgina d’un capítol que pesa com una llosa en la major part de la ciutadania, cosa que permetrà encarar el futur amb dignitat. Alhora i com no es tracta de responsabilitzar ningú sobre el passat, s’aconseguirà encara més bona convivència i concòrdia entre tots els fatarellencs.

L’any vinent i amb motiu del vuitantè aniversari dels Fets caldria organitzar un acte ben reeixit. Per un costat, caldria preparar unes jornades tècniques en les quals historiadors qualificats expliquessin la realitat dels Fets. D’altra banda, es podria enlairar un monument que recordés aquell dramàtic esdeveniment, cosa que atorgaria a les víctimes un distintiu de dignitat al seu lloc d'enterrament.

En la meva doble condició de nét d'un pagès assassinat i familiar d'un faista, he tingut i mantingut contactes amb moltes persones, la majoria de les quals es mostren favorables a l'organització d'un acte públic en el qual tothom s'hi trobés a gust. Aquestes persones fa anys que esperen en silenci, però sembla que finalment ja ha arribat el moment de que la Fatarella assumeixi la seva història. En majúscules i en plena concòrdia!