Diari de Guerra (Andreu Caralt).-18/01/2016.- Manuel Jiménez, extremeny del poble de Santa Amalia, fa 30 anys que busca el seu tiet, Juan José Jiménez Almaraz, capità republicà desaparegut el 1938 a la batalla de l’Ebre. De la seva curta vida, va morir al voltant dels 21 anys, en sap ben poca cosa. Dos telegrames de l’Exèrcit de la República i un grapat de fotografies trameses pel jove a la seva nòvia són els principals i quasi únics testimonis de la seva vida. 

En una d’elles, reveladora, s’asseu al costat del popular comandant comunista Enrique Líster i en altres, en banyador, gaudeix de dies de descans en una zona de platja, que podria ser la de Salou, on tenia la base el V Cos d’Exèrcit de Líster abans de la batalla de l’Ebre. «En relació amb els telegrames, la meva àvia en va rebre dos, quasi consecutius: el primer amb el seu ascens a capità i el segon dient-li que havia mort a la batalla de l’Ebre i l’haurien enterrat en una fossa comuna entre Cambrils i Salou». D’això no n’està segur perquè li han explicat dues versions més. «Una que va morir al front de l’Ebre, però a la zona de l’Aragó, i l’altra que va morir al riu Ebre i el cabal se l’emportà. Tenim dubtes...» 

No sap, doncs, en quina unitat combatia, ni les circumstàncies de la seva mort, ni el seu caràcter i personalitat. «Sabem molt poques coses, tot i que tenia rang de capità!», lamenta un cop més. «De jove hauria pogut parlar de l’assumpte amb l’àvia i el meu pare però llavors ho considerava secundari. I ara, ja és massa tard». El nebot va veure plorar molts cops al seu pare per no poder trobar les restes del germà. Ara ell fa molts anys que truca a portes i busseja per internet amb l’ànim de recuperar el periple vital del seu tiet i, si és possible, les seves restes. Ha telefonat sovint a l’Ajuntament de Salou preguntant per l’existència d’alguna fossa comuna, amb resposta negativa. A Cambrils, en canvi, n’hi ha una de documentada al cementiri.

A finals de 2010, va assistir a Gandesa al multitudinari acte d’homenatge als desapareguts de la batalla de l’Ebre, el mateix dia que al Memorial de les Camposines inscrivien el nom de 1.145 soldats desapareguts. Anys enrere, ja havia registrat el nom del tiet en un cens del COMEBE i, per tant, el nom lluïa en una de les plaques. Al seu costat, hi va penjar una fotografia i va escriure-hi al damunt: ‘Te seguiré buscando, tu sobrino Manolo’.

Ara, després de posar-se en contacte amb el Diari i haver rebut la trucada de la Subdirecció general de Memòria, Pau i Drets Humans interessant-se en el seu cas, Jiménez revifa les seves esperances. «Conèixer la seva vida seria una il·lusió, i si poguéssim recuperar les restes el somni de la meva vida, faríem un gran homenatge al poble. Quan vaig saber, però, el dia de Gandesa, que els pagesos encara trobaven restes i els tornaven a colgar, vaig perdre aquesta esperança».

El cas de Jiménez no és aïllat. Segons l’Àrea de Desapareguts de la subdirecció, en els 3 últims anys hi ha un mínim de 50 peticions anuals de familiars que busquen dades i/o les restes dels éssers estimats desapareguts a l’Ebre.  Una cinquena part dels casos són rebuts pel COMEBE, que els trasllada a la Generalitat. El responsable de l’àrea, Juli Cuéllar, explica al Diari que les peticions s’han reduït en els últims anys tot i que la xifra encara és prou significativa. El mig centenar de casos vinculats amb l’Ebre són la meitat dels que rep la Generalitat, via familiars o associacions de recuperació de la memòria.

Un cens amb 4.752 noms
L’Àrea de Desapareguts de la Generalitat gestiona un cens, avui de 4.752 casos. Uns 1.350 són desapareguts a la batalla de l’Ebre, que tenen el seu nom inscrit al Memorial de les Camposines. Del total, en 2.882 casos s’ha determinat l’àrea i el context de la mort del desaparegut, mentre que només s’ha pogut determinar amb exactitud el lloc de l’enterrament en 481 casos.

Cuéllar abunda en la gran dificultat per donar resposta als familiars, que desitgen recuperar la història de vida i, si és possible, les restes de l’ésser estimat. La Generalitat els hi demana la informació i, en funció d’aquesta, inicia una recerca, fins a uns 30/40 arxius, entre ells els dels municipis de l’àrea de desaparició, municipis de naixement i de residència del soldat, als arxius militars d’Àvila i Guadalajara, l’arxiu de Salamanca o bases de dades on-line.

En el cas dels republicans hi ha dificultats afegides. No s’ha conservat, i tampoc se sap amb certesa que s’elaborés, de manera sistemàtica, un llistat dels soldats de cada unitat, apunta el coordinador tècnic del COMEBE, David Tormo. En el cas dels morts en centres sanitaris, si se situava en un entorn urbà s’han conservat llistats als registres civils, «és el cas del Perelló, amb més de 400 soldats identificats en una fossa del cementiri». Si l’entorn era rural, al costat d’un mas o una ermita, no s’han conservat.  «A més, molta documentació republicana, diuen les fonts orals, va ser destruïda pel camí de l’exili». D’altra banda, part dels morts en combat del bàndol republicà eren recollits pel bàndol enemic i altres van romandre abandonats al camp de batalla. També es van obrir moltes fosses per traslladar les restes al Valle de los Caídos.

Familiars i una fundació de la UB han creat un banc d’ADN per recollir mostres a l’espera d’una obertura generalitzada de fosses comunes a Catalunya. Els impulsors reclamen que el banc sigui públic i l’assumeixi la Generalitat.