Diari de Guerra (Andreu Caralt).-24/11/2015.-La Subdirecció General de Memòria,Pau i Drets Humans del Departament de Governació catalogarà «de manera sistemàtica» al llarg de 2016 les fosses comunes identificades i les de les quals se’n tenen indicis al front de l’Ebre, especialment a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, escenari major de la batalla de l’Ebre. Així ho va anunciar diisabte el responsable de l’Àrea de Desapareguts i Fosses Comunes de la Guerra Civil i el Franquisme, Juli Cuéllar, en el marc d’una jornada temàtica celebrada a Tortosa. La documentació dels espais i la seva inclusió en el mapa català de fosses serà el primer pas per a futures intervencions d’exhumacions de restes, no detallades.
El mapa de català de fosses comunes incorpora 345 indrets d’inhumació a Catalunya, de les quals 142 de confirmades i fins a 243 de probables. Del total, escassament una desena (11) es situen al front de l’Ebre i cap d’elles a la Terra Alta, malgrat esdevenir un dels majors camps de batalla de la Guerra Civil.
Davant d’aquest notori dèficit, primer, el director general de Relacions Institucionals, Miquel Puig, i en segon terme, el mateix Cuéllar van anunciar l’actuació.
«El 2016 tenim previst fer l’encàrrec d’un estudi exhaustiu de les fosses als espais de la batalla de l’Ebre», anuncià el tècnic. No s’ha fet abans, va afegir, perquè es va prioritzar l’estudi exhaustiu del front del Segre.
La recerca haurà «d’endreçar» la informació existent, fer una recerca als arxius, i realitzar un estudi sistemàtic sobre el terreny, amb la geolocalització i presa
d’imatges dels indrets. Serà clau la informació prèvia, ja sigui d’ajuntaments, centres d’estudis, historiadors o associacions. «En molts casos es tractarà de confirmar sospites, informacions orals disperses que cal confirmar i fer el seguiment documental adient», afegeix el coordinador tècnic del COMEBE,David Tormo, que celebra l’anunci.L’estudi es bolcarà al web http:fossesirepressio.cat
A priori, les fosses al front de l’Ebre corresponen en la seva gran majoria a soldats del bàndol republicà morts en combat o en els hospitals militars de primera
línia de front. Tormo concreta que a les dues comarques es poden localitzar un mínim de 10 fosses vinculades a l’existència d’hospitals militars al front. En segon terme, existeixen un número indeterminat, tot i que elevat, de petits enterraments de soldats fruits dels combats i de les cerques involuntàries de veïns i pagesos de la zona que van tornar a enterrar les restes. A això cal sumar-hi les restes descobertes en superfície, «on alguns casos hem actuat però queen un número indeterminat no controlem», apunta Cuéllar. A tot això caldrà documentar i localitzar les grans fosses dels soldats franquistes morts en hospitals
durant l’ofensiva d’Aragó i la batalla de l’Ebre i que van ser traslladats a finals dels 50 del segle XX al Valle de los Caídos en una xifra de milers (Bot amb 1.194 cossos i Gandesa amb 923 eren les més grans). Per a elles, s’introduirà una nova categoria, les fosses desaparegudes.
Exhumacions i restes en superfície
La recerca i catalogació no començarà de zero donat que en els últims anys ja s’han realitzat prop d’una desena d’exhumacions en fosses del front de l’Ebre, derivades en gran part d’obres d’infraestructures en curs o de la descoberta de restes en superfície. És el cas d’intervencions en un punt del parc eòlic de Corbera d’Ebre, les zones de Mas d’en Grau i Pou del Baró a Gandesa, Los Raïmats a la Fatarella (on es va descobrir les restes d’un soldat batejat com a Charlie), Lo Molló de la Pobla de Massaluca, la Sénia del Terratrèmol de Benissanet i els Tossals d’Aldover (aquesta sí inclosa al mapa). A més, s’ha actuat 42 vegades en la retirada de restes en superfície a les Terres de l’Ebre des de l’any 2008.
Per la seva banda, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre ha participat en 26 intervencions en els últims anys, algunes d’elles incloses a la llista anterior, altres sobre la descoberta de parts de cossos en superfície –algunes abandonades a les Camposines– i altres on les restes descobertes, un cop analitzades, no corresponien a éssers humans.
A Espanya s’han exhumat 425 fosses amb més de 7.000 cossos des de l’any 2000
En el marc de la II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre celebrada ahir a Tortosa, l’arqueòloga Lourdes Herrasti va oferir un
valuós balanç de la política d’exhumacions de fosses comunes a Espanya des de 2000, quan es van començar a practicar de forma sistemàtica. En els 15 anys se n’han exhumat 425 amb més de 7.000 cossos recuperats, molt lluny dels 115.000 desapareguts víctimes de la guerra i la repressió. Castella i Lleó lidera el rànquing amb 161 mentre a Catalunya se n’han fet 23.
Noves tècniques genètiques permeten millorar la identificació de les restes
La doctora Assumpció Malgosa, especialitzada en identificació de restes humanes i membre del comitè tècnic que assessora la Generalitat, va destacar en la
seva conferència l’existència de noves tècniques genètiques que permetrien una identificació molt més precisa de les restes humanes dipositades en les fosses. Considera que s’ha de prioritzar l’exhumació de fosses on un familiar pugui aportar el seu ADN per a permetre la identificació i remarca la necessitat de recursos econòmics per a dur a terme aquesta tasca.