Redacció.-26/08/2015.-El Memorial Democràtic presentarà dimarts, 22 de setembre, el llibre “Enfermeras de Guerra”. El volum és fruit de la recerca de diferents investigadores i ha estat coordinat per les professores Anna Ramió i Carme Torres. Es tracta d’un testimoni històric de la infermeria durant la Guerra Civil a partir dels relats biogràfics d’Ana Viñas, Ramona Gurnés, Victoria Santamaría, Maria Sans, Pilar de Viala, Trinidad Gallego, Carme Casas, Guadalupe Cussó, Carme Barrull, Cándida Sala, Antònia Palacín, Alegría Royo i Emilia Santaolalla, que van treballar d'infermeres a Catalunya.
L’acte comptarà amb la participació d’Amèlia Guilera, directora del Campus Docent Sant Joan de Déu; Anna Ramió, coordinadora de la publicació, infermera, antropòloga i doctora en Sociologia; Carme Torres, coordinadora de la publicació, infermera, màster en Educació per la Salut i professora emèrita de la Universitat de Lleida, i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic.
Infermeres en guerra
El paper de les infermeres en la guerra ha estat invisible fins fa ben poc, malgrat ser el col·lectiu professional femení que més directament va participar al conflicte bèl·lic i, per això, també en va patir les conseqüències. A través de les veus de les infermeres recollides al llibre s’identifica la funció essencial, discreta i continuada que van desenvolupar durant la Guerra: cuidar dels altres.
Imprescindibles i valentes
Durant la Guerra Civil les infermeres es van fer imprescindibles, i moltes joves del país i d'altres parts del món es van oferir voluntàries com a infermeres als hospitals de sang per guarir i curar els malalts i els ferits dels exèrcits i també de la població civil. La seva responsabilitat social i la seva voluntat de ser útils en aquella guerra va quedar sobradament demostrada, amb valentia i professionalitat. En tots dos bàndols: les infermeres no feien distincions a l'hora de cuidar, ja que el seu deure humanitari i professional era vigilar pel benestar de tots.
La motivació i el compromís d'aquestes dones va ser donar una atenció humana i integral als soldats i a la població en una situació de conflicte bèl·lic i de dures condicions a l'entorn. Ser infermeres de guerra va ser una oportunitat de creixement personal i professional, i també de ser útils, de compromís social, de desenvolupament de sensibilitat i d'un alt grau de creativitat en les cures que realitzaven amb recursos escassos.