dilluns, 06 de juliol de 2015 Tornar a les notícies
Una excavació redescobreix la Cota 287, defensada fins a la mort per brigadistes polonesos

Diari de Guerra (A.Caralt).-06/07/2015.-A les 18.00 hores del 22 de setembre de 1938, el comandant de la Cota 287 comunicava al seus superiors que els efectius del seu batalló, el 50 'Mickiewicz' de la XII Brigada Internacional, s'havien reduït a 45 homes. En dos dies, defensant aquell turó a tocar de la carretera N-420 entre Corbera d'Ebre i la Venta de les Camposines, havien perdut el 80 per cent dels seus efectius inicials, uns 400 soldats, la majoria voluntaris polonesos però també soldats de lleva. 

Foren uns combats duríssims, amb bombardeigs constants de l'artilleria enemiga i atacs de la infanteria, amb suport de tancs, i de fins a dos esquadrons de cavalleria. El cap del batalló polonès havia rebut l'ordre de no retirar-se en cap cas «fos quina fos la violència de l'esforç enemic».  Aquella nit del 22 de setembre, i amb la unitat desfeta, van rebre a la fi l'ordre de retirada, un cop caigués la nit. I així ho van fer.

A les 23 hores, l'Estat Major de la 35 Divisió Internacional anotava que el batalló havia actuat «amb un heroisme exemplar». L'endemà al matí, l'exèrcit franquista conqueria l'anhelada posició sense disparar un tret mentre que els supervivents polonesos, abatuts, rebien l'ordre de retirar-se del front de l'Ebre, conjuntament amb la resta de brigadistes internacionals.  La batalla de l'Ebre s'allargaria encara més d'un mes i l'Exèrcit de l'Ebre continuaria defensant el nucli de les Camposines, fins a la retirada final, al mes de novembre.

Aquella cota, òrfena de reconeixements, ha patit al llarg de les dècades un mínim de tres intervencions agrícoles que han reduït substancialment la seva magnitud, amb talls verticals per obrir nous camps de conreus que l'han desconfigurat. A més, la reduïda zona forestal va patir fa uns anys un petit foc forestal, explica el coordinador tècnic del Comebe, David Tormo.

Amb tot, avui encara es conserven 100 metres de trinxeres defensades pel Mickiewicz. És aquesta àrea on durant 10 dies i dins el seu programa de pràctiques un grup d'alumnes del Grau d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona han excavat en cinc punts diferents per redescobrir les restes del sistema defensiu.
És la primera experiència de pràctiques universitàries d'alumnes d'Arqueologia a tot l'Estat en un espai de la Guerra Civil.

L'actuació, dirigida per l'arqueòleg Jordi Ramos, ha permès excavar per estrats trams de les trinxeres i recuperar objectes propis d'aquests ambients com llaunes d'aliments en conserva , fragments de metralla, bales i restes d'objectes emprats pels soldats per escriure, com un tinter i restes d'una ploma. També han detectat però no excavat àrees circulars que podrien correspondre als cràters provocats per l'artilleria franquista.

A partir de tot el material i dades recollides s'iniciarà la redacció d'una memòria que pretén crear un mapa de distribució per relatar l'acció de defensa i l'atac que es va viure a la cota.

La vida a les trinxeres Les alumnes universitàries van presentar els resultats de la intervenció divendres al vespre al Centre 115 Dies de Corbera d'Ebre. Laia Gallego i Eulàlia Díaz, dues d'elles, van mostrar a Diar de Guerra la passió per la feina feta. «Ha estat un gran experiència i hem après molt. Ara, podrem reconstruir com vivien aquests soldats a la trinxera, investigar la seva vessant humana, que ens interessa molt».  Entre els objectes recuperats destaca per la seva raresa una llauna de conserva originària de Tailàndia. També s'hi ha trobat restes de ceràmica ibèrica i romana.