dimecres, 13 de maig de 2015 Tornar a les notícies
El PP rebutja la petició d'un reconeixement jurídic de les víctimes de la deportació nazi

Diari de Guerra/Agències.-13/05/2015.-La majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats ha rebutjat una moció d'ERC que en un dels seus punts instava el Govern a presentar un projecte de llei per al reconeixement jurídic de les víctimes de la deportació als camps nazis amb el propòsit d'abordar la seva rehabilitació moral i, si escau, econòmica. L'oposició va votar a favor d'aquest punt de la moció.

El primer punt de la moció, defensada pel diputat republicà Joan Tardà, reclamava que el Rei Felip VI, en nom de l'Estat espanyol, demanés perdó a les víctimes, les seves famílies i al conjunt de la ciutadania per les responsabilitats de l'Estat espanyol en la deportació de milers de republicans als camps nazis. La petició va ser rebutjada pel PP i l'abstenció del PSOE i UPyD, mentre que la resta de forces la van aprovar, Esquerra Plural, PNB i CiU.

Els dos grups majoritaris van presentar sengles esmenes al text perquè el ple ratifiqués la proposició no de llei aprovada fa dues setmanes per unanimitat en comissió, però Tardà les va rebutjar per insuficients. La proposició aprovada insta el Govern a realitzar un solemne acte d'homenatge personal i col·lectiu als deportats espanyols urgint al seu "reconeixement i reparació moral" ia posar en valor el seu "llegat de llibertat, dignitat i valentia i el seu innegable condició d'herois de la lluita per la llibertat i de les víctimes del totalitarisme ".

Per Tardà aprovar les esmenes seria "liquidar la història" mitjançant una "ofensa a les víctimes presents i sobretot a les absents" ja que, segons ell, implicaria negar l'existència dels presos polítics morts a Mauthausen.

El PSOE es va mostrar crític amb la demanda que sigui el Rei qui demani perdó per un acord de Franco i el seu ministre Serrano Suñer, que va convertir en apàtrides als republicans presos dels nazis. El diputat socialista José Andrés Torres Mora, impulsor de la iniciativa aprovada en la Comissió Constitucional, va reclamar a Tardà que no "instrumentalitzi" a les víctimes i va avisar que el que van fer els nazis "no pot ser perdonat". "Qui té dret a perdonar Franco i Serrano Suñer per haver manat 10.000 compatriotes a l'infern?", es va preguntar. En la seva opinió, demanar perdó suposaria "assumir la culpa i l'autoria del crim" i dels "pecats" dels dictadors. "No ens identifiquin amb els criminals, nosaltres ens identifiquem amb les víctimes", va reclamar. "La democràcia pot fer-se responsable dels deutes de la dictadura, però no de les seves culpes", sentencià.

Des del PP, José Ramón García Hernández, va recordar la visita del ministre Margallo als actes commemoratius de Mauthausen celebrats diumenge per "reafirmar" el compromís del Govern amb les víctimes del nazisme. Dit això, va lamentar la pretensió de la moció de "buidar de dimensió històrica" ​​i "embrutar" el text aprovat a la comissió i pretendre presentar-se com si fossin "més demòcrates que ningú". El popular ha afirmat que els espanyoles antifeixistes reclosos al camp nazi "estaven orgullosos de ser espanyols". UPyD es va sumar a les crítiques insistint que la moció pretén "repartir els papers de culpables i innocents" entre els espanyols.

Esquerra Plural i PNB van elogiar, per la seva banda, el text presentat, de la mateixa manera que CiU, encara que va posar en dubte la petició d'instar al Rei a demanar perdó perquè el cap de l'Estat és "irresponsable" i la iniciativa hauria de partir del Govern.