dimarts, 12 de maig de 2015 Tornar a les notícies
Crònica: Les noves generacions mantenen viva a Mauthausen la memòria dels deportats

Diari de Guerra (Andreu Caralt).-12/05/2015.-Milers de persones van participar diumenge en la històrica commemoració internacional del 70è aniversari de l’alliberament del sistema de camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen, a Àustria. Molts pocs supervivents hi van poder assistir, traspassant el protagonisme a entitats de memòria, familiars, representacions institucionals i, sobretot, escolars. Les delegacions d’Itàlia, França i Espanya es van significar per l’elevada presència d’alumnes, mostrant així la voluntat de recollir l’encàrrec de perpetuar la memòria d’aquells fets per a que no es tornin a repetir mai més. 

L’activitat s’inicià a les nou del matí amb els actes d’homenatge de cada delegació davant dels monuments de cada país, aixecats en una gran esplanada situada davant la porta principal del camp de Mauthausen. L’acte davant el monument als deportats republicans va ser organitzat per l’Amical de Mauthausen, que va reunir prop de 200 persones, entre ells molts catalans però també valencians, menorquins, aragonesos, bascos o madrilenys. Entre d’aquests destacaven desenes d’alumnes de secundària que participen del projecte ‘Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme, Mai Més’, que impulsa l’Amical. A nivell institucional hi va assistir el ministre d’Assumptes Exteriors, José-Manuel García Margallo i el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Jordi Palou-Laverdós, a banda d’un eurodiputat d’ERC i un representants de l’Ajuntament de Lleida, entre d’altres.
 
Flanquejat per un improvisat passadís format pels assistents, alguns d’ells amb banderes republicanes –la majoria- i també independentistes catalanes, diverses delegacions van dipositar una ofrena de flors davant el monument. En acabar, es van iniciar els parlaments. La música també hi va estar present, amb el Cant de la Marsellesa  i l’emotiva cançó republicana ‘A las barricadas’ cantada per un grup d’alumnes francesos.

Garriga: 'Vam perdre moltes coses amb la deportació'
Megàfon en mà, el president de l’Amical de Mauthausen, Enric Garriga, instà a les autoritats espanyoles –representades pel ministre- a assumir les reivindicacions pendents del col·lectiu: el reconeixement jurídic de les víctimes i els seus familiars, el reconeixement que amb la deportació “vam perdre moltes coses, capital humà, cultural, polític i sindical”, el reconeixement de la culpabilitat dels règims de Franco i Vichy en la deportació dels republicans -“les coses no passen per atzar”, recordà Garriga-, i el reconeixement al treball de les entitats de memòria durant dècades.
 
En segon lloc, Garriga va renovar el “jurament” de continuar lluitant contra el feixisme, en auge a Europa, i el “compromís” de continuar treballant amb les noves generacions, “perquè vosaltres teniu la força de recollir el testimoni dels vells deportats. Vosaltres cavareu la trinxera i fareu vostre el vell crit de: Feixisme mai més! Feixistes no passareu!”.
 
El director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Jordi Palou-Laverdós, al seu torn, centrà la seva intervenció en la necessitat de lluitar contra el treball esclau –aspecte protagonista de la deportació de la commemoració d’enguany-. En aquest punt, denuncià el treball esclau emprat en la construcció del Valle de los Caídos i la necessitat d’unes polítiques de memòria integrades i allunyades, per tant, del que significa el mausoleu franquista. També apel·là a denunciar noves formes de treball forçat, “vigents avui a Àfrica, Àsia i Llatinoamerica”.

Margallo: 'El meu lloc està aquí'
L’acte oficial es va tancar el ministre d’Exteriors. Margallo inicià el seu parlament, també megàfon en mà, per justificar la seva presència, criticada per alguns. “El meu lloc sí que està aquí, el meu lloc està en qualsevol lloc on un espanyol sofreixi o hagi sofert. Per tant, en contra del que alguns pensen, el meu lloc està aquí”, reafirmà amb contundència. I continuà. "fa 70 anys aquí es van obrir les portes del mal absolut“”. Dels 200.000 deportats, 7.532 eren espanyols, dels quals van morir 4.816 “una tasa de mortalitat del 64 per cent”, recordà. Els milions de persones assassinades als camps de concentració i extermini, afirmà, “ens recorda que el deure de la memòria no s’esgota en la commemoració de les víctimes ni en la condemna dels botxins, la memòria ha de ser continua, perpètua”.

En aquesta línia, recordà que en l’actualitat existeixen grups terroristes que “neguen l’existència de l’altra i escampen el terror”. És per això que cal defensar “la nostra llibertat i que no ens podem deixar guanyar el terreny davant la bàrbarie”. El ministre tancà el discurs posant en valor l’aprovació d’una proposició no de llei que instà al Govern a realitzar un solemne acte d’homenatge als deportats i a reconèixer que van ser un herois de la llibertat. “No oblidarem, no podem oblidar”, sentencià el ministre. Les seves paraules van rebre aplaudiments, però menys que les intervencions anteriors.

En aquell moment, a l’interior del camp, a l’Appelplatz, començava la celebració final, la marxa de les delegacions per dispositar una última floral. Hi van assistir representants de Xina, Armenia, el Regne Unit, Estats Units o Rússia, entre molts d’altres. Les comitives més nombroses van ser la francesa, espanyola, polonesa i, sens dubte, la italiana, amb desenes de poblacions i ciutats representades. Un dels moments més emotius fou el cant de l’himne partisà ‘Bella Ciao’ per part d’aquesta delegació per part de familiars i adolescents.