Diari de Guerra (A.Caralt).-15/04/2015.-L'Ajuntament de Tortosa ha aprovat per unanimiat una moció de suport a la creació d'un banc d'ADN per facilitar la identificació dels soldats i víctimes civils desaparegudes durant la Guerra Civil i la postguerra. La moció ha estat presentada per tots els grups municipals del consistori, un total de cinc, a excepció del Partit Popular. D'aquesta manera, el projecte encapçalat fa anys per dos familiars de desapareguts, Roger Heredia -de la Torre de l'Espanyol- i Marc Antoni Malagarriga, comença a obtenir el suport decidit del món local. El primer Ajuntament en aprovar una moció similar fou el de Navàs, a finals de gener, i a partir de llavors ja han estat més d'una desena els que l'han aprovat, fonamentalment a la Catalunya Central, entre elles a Manresa, i a les Terres de l'Ebre.
Així, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i els ajuntaments de la Torre de l'Espanyol i Vinebre han donat suport a la moció, que està en tràmit a la resta de consells comarcals ebrencs i a diversos ajuntaments.
En les últimes setmanes, l'impulsor del banc, Roger Heredia, s'ha reunit, entre d'altres, amb el delegat del Govern a l'Ebre, Xavier Pallarès, i amb el president comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, per informar-los del projecte del banc d'ADN, en marxa des de 2012 gràcies a la participació del departament de Genètica Forense de la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera.
Els impulsors estan duent una tasca insistent, van comparèixer a primers anys al Parlament de Catalunya per exposar el projecte i han tramès, també, les mocions a les principals ciutats catalanes, on a Barcelona, per exemple, s'ha iniciat la tramitació prèvia a la seva aprovació. El dijous passat, a banda, Heredia va intervenir en el programa Punt.Cat de TV3 en horari de màxima audiència on s'abordà el procés de recuperació de la memòria històrica a Catalunya.
Heredia es mostra satisfet pel suport obtingut del món local i espera que sigui útil per a que finalment el Govern de la Generalitat posi en marxa un banc públic d'ADN. «Demanem que el banc de la UB i la Fundació Bosch i Gimpera sigui el banc de referència per a les famílies, on es recullin totes les mostres, tal i com es va aprovar en una moció en seu parlamentària fa un any i mig», detalla Heredia. «Es evident que la Generalitat ha de donar la cobertura legal, econòmica, jurídica i ètica. Si la Generalitat vol fer un banc de l'ADN de les restes exhumades, ens sembla perfecte, però el de les famílies creiem que ha de ser el de la UB, que ja esta constituït».
Els impulsors esperen que en els propers mesos s'assoleixi amb un acord amb la Generalitat i s'estableixi un conveni per regular aquesta eina de recuperació de la dignitat dels desapareguts i les seves famílies.
Un pressupost fix per exhumar
El banc d'ADN de la UB i la Fundació Bosch i Gimpera, obert el 2012, disposa de 60 mostres de familiars de desapareguts i una vintena més en tràmit. En el cens de desapareguts de la Generalitat hi ha 4.600 famílies inscrites. Donat que no té cobertura pública, el protocol de recollida de mostres té un cost aproximat de 150 euros, que assumeixen les famílies. En altres països, especialment a Llatinoamèrica, el cost per a bancs genètics de finalitats similars és gratuït. Així, a banda de demanar al Govern que assumeixi com a propi el procés, reclamen la modificació de l'actual llei de fosses per iniciar una política sistemàtica d'exhumació de fosses a Catalunya, tot establint un pressupost anual fix i un calendari d'actuacions amb un ordre de prioritats.