dimarts, 20 de gener de 2015 Tornar a les notícies
Catalunya commemorarà el 2015 el centenari de Neus Català i el 75è aniversari de l'afusellament de Companys

Redacció.-21/01/2015.- El Govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que al llarg de l'any 2015 commemorarà, entre d'altres esdeveniments i personalitats el 75è aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat, Lluís Companys, i el centenari del naixement de la deportada supervivent al camp nazi de Ravensbruck, Neus Català.  L'objectiu és recuperar-los, divulgar-los i projectar-los internacionalment. La proposta l’ha elaborat la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat que impulsa i coordina la política commemorativa del Govern, i que està presidit pel president de la Generalitat.

President Companys, 75è aniversari del seu afusellament. (El Tarròs 1882 - Barcelona 1940). Advocat sindicalista i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, va participar en la victòria electoral dels republicans el 1931 amb Francesc Macià. El 1932 va ser escollit primer president del Parlament de Catalunya i el 1933, en morir Francesc Macià, va ser elegit president de la Generalitat. Va governar en una època de grans commocions socials i polítiques, sobretot durant la Guerra Civil de 1936-1939. Refugiat a França, després de la victòria de Franco va ser detingut a la Baule per la policia militar alemanya, lliurat al Govern de Madrid i condemnat a mort per un tribunal militar. Va morir afusellat al Castell de Montjuïc el 15 d'octubre de 1940.

Neus Català i Pallejà, centenari del naixement. (Els Guiamets 1915). Lluitadora antifeixista. El 1937 va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. El 1939 va creuar la frontera amb 182 nens orfes. A França, va col·laborar en activitats de la Resistència. El 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa a la presó de Llemotges. El 1944 va ser deportada a Ravensbrück i posteriorment a Flossenburg. En ser alliberada, va retornar a França, on va continuar la lluita contra el franquisme. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2006 va ser escollida Catalana de l'Any per la seva tasca de defensa de la memòria de les 92.000 dones que van morir a Ravensbrück