dimecres, 03 de desembre de 2014 Tornar a les notícies
Mor als 91 anys l'escriptor alemany i testimoni de l'Holocaust, Ralph Giordano

Agències.-10/12/2014.- L'escriptor alemany Ralph Giordano, testimoni i supervivent del Holocaust a què va dedicar bona part de la seva obra, va morir avui als 91 anys d'edat, ha informat la seva editorial, Kiepenheuer & Witsch. Giordano, nascut el 20 de març de 1923 a Hamburg, era fill d'una jueva i va aconseguir escapar per poc a la persecució nazi.

En 1940 va ser forçat pels nazis a abandonar el col·legi sense graduar-se, i quan la família estava a punt de ser deportada, van ser amagats per una dona de Hamburg al soterrani d'un edifici en ruïnes. Allí van romandre els Giordano amagats fins a 1945, quan Hamburg va ser alliberada per l'exèrcit britànic "A vegades m'aixeco r i em pregunto si de veritat estic viu", va dir Ralph Giordano amb motiu de la celebració dels seus vuitanta años. Malgrat aquesta experiència, l'escriptor va decidir romandre a Alemanya després de la guerra.

La seva obra es compon de 23 llibres que, com ell solia dir, venien del més profund de la seva biografia. El seu títol més conegut és "Die Bertinis" ("Els Bertini"), la història d'una família jueva en temps dels nazis que posteriorment va ser portada al cinema.

Altres títols que van aconseguir una gran difusió van ser "Die zweite Schuld oder von der Last ein Deutscher zu sein" ("La segona culpa o la càrrega de ser alemán2)," Wenn Hitler donin Krieg gewsonnen Hatte "(" Si Hitler hagués guanyat la guerra ") i la seva autobiografia" Erinnerungen eines Davongekommenen "(" Memòries d'un que es va salvar ").

En els seus últims anys, es va convertir en un acèrrim crític de l'Islam i va sostenir que a Alemanya se li donava massa marge d'acció al fonamentalisme islamista. La vehemència amb què defensava aquestes posicions i la seva convicció que la integració dels immigrants musulmans a Alemanya havia fracassat li va valer les crítiques de molts que consideraven que s'estava acostant a postures pròximes de la islamofòbia