Diari de Guerra (Andreu Caralt).-26/11/2014.- Fa només quatre o cinc anys que la memòria dels germans Miret s’ha començat a rehabilitar a Catalunya. I ha estat així gràcies al nét d’una de les seves germanes, de nom Joan Molet. Membre de l’Amical de Mauthausen, Molet va estar a Flix el passat cap de setmana en l’acte de commemoració del final de la batalla de l’Ebre. I fou un dels convidats encarregats de lliurar al riu Ebre una ofrena floral a totes les víctimes de la Guerra Civil. La memòria dels dos germans de la seva àvia, lamenta, havia quedat en l’oblit al país, mentre que a França havia estat reconeguda i honrada.

El germà gran, Conrad Miret Musté, va néixer a Barcelona el 1906. Josep ho va fer un any després. Fou ell qui va recórrer un llarg periple política. Durant la Segona República ingressà a la Unio Socialista de Catalunya (USC) i arribà a ser dirigent de les joventuts del partit. La USC és un dels quatre partits fundadors del PSUC el 23 de juliol de 1936. L'any 1937, en representació del PSUC, va ser conseller de Proveïments de Guerra de la Generalitat republicana. “Però va deixar el càrrec per participar a la Guerra Civil”, explica Molet a Diari de Guerra. Va lluitar als fronts de Belchite, Huesca i a la batalla de l’Ebre,on va ser Comissari Polític de la 31 Divisió de l'Exèrcit de la República. El seu germà Conrad, també hi va participar com a comissari del segon batalló de la 140 Brigada Mixta, assegura Molet.

En acabar la guerra, amb la derrota republicana, tots dos van enfilar el camí de l’exili. Josep fou tancat al camp de Sant Cyprien. Pot marcar a París on temps després és detingut el 30 de novembre de 1942 i deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen el 27 d'agost de 1943 amb el número de matrícula 34.576. Conrad Miret és internat al camp d’Argelés-sur-Mer, escapa i arribà a París on és detingut per la Gestapo el mes de setembre de 1941. Torturat fins a la mort, va morir el 27 de febrer de 1942 i va ser enterrat al cementiri de Bagneux a París . Actualment el seu cos està desaparegut, ja que aquest cementiri va ser destruït. Deportat a Mauthausen, el destí de Josep Miret és tràgic. Traslladat al camp annex de Florisdoff, mor el 17 de novembre de 1944 al ser ferit en un bombardeig i executat pel SS Hans Bühner.

Recentment a Conrad Miret ha estat nomenat 'Mort per França' i ha estat reconegut públicament per l'Ajuntament de París que ha col·locat una placa a la presó de la Santé de París. “En canvi, aquí a Catalunya, la seva memòria havia quedat en l’oblit, ni en la família se’n parlava”. De fet, els Miret eren cinc germans. A banda dels dos protagonistes, dos germans més seus eren d’ideologia anarquista i comunista. L’àvia de Joan Molet, en canvi, estava casat amb una persona del bàndol contrari. “Així que a casa meva no se’n va parlar d'alló”.

En el seu discurs al passeig de l’Ebre de Flix, Molet va voler remarcar que Josep Miret és un dels més alts càrrecs de la Generalitat republicana ajusticiats pel feixisme i el nazisme. “I això no se sap, només apareix en alguns llibres però no és suficient. He lluitat molt i ho seguiré fent per recuperar les seves memòries”, sentencia.