Agències.-04/11/2014.-El 'lehendakari', Iñigo Urkullu, ha anunciat que el Govern basc crearà a Elgoibar (Guipúscoa) un "columbari de la dignitat" per les restes mortals de desapareguts sense identificar durant el franquisme, i emetrà un certificat de reconeixement del mal "injust patit" a les víctimes del franquisme, ambdós projectes inclosos en el Programa-Base de Prioritats 2015-2016 en matèria de Memòria Històrica que ha presentat aquest dimarts als mitjans de comunicació.

A la roda de premsa posterior al consell de Govern, el lehendakari, acompanyat de tots els seus consellers, ha explicat que el seu executiu "conflueix" amb el corrent internacional que "clarificar, reconèixer i reparar" formen part del compromís "contra la impunitat, per la memòria i l'esperança ". Segons ha indicat, l'objectiu és "reconèixer les injustícies comeses, barrar el pas a la impunitat i reparar a les víctimes".

Urkullu ha assenyalat que la política del Govern basc en memòria històrica es fonamenta en el marc del dret internacional i estructura la seva actuació en quatre àmbits com són: veritat justícia, reparació i garanties de no repetició.

El programa presentat aquest dimarts té dos objectius i l'eix del primer són les víctimes i els seus drets i les del segon són la societat i la memòria. En aquest sentit, Urkullu ha defensat promoure una política pública de les víctimes que "posi llum sobre la vulneracions de drets humans" a les víctimes del franquisme i els ofereixi un reparació, "almenys moral".

A més, ha advocat per una política pública de memòria que reconegui "la injustícia històrica que va suposar per al conjunt de la societat suportar la dictadura franquista". En aquest sentit, ha explicat que aquest Programa Base és un document obert, una proposta de treball oberta a rebre aportacions per a la seva millora, que ja ha estat remès al Parlament Basc.

Urkullu ha indicat que s'estableixen vuit prioritats i dotze projectes, dels quals alguns ja estan en marxa, si bé s'ha referit a cinc nous projectes. El projecte de pressupostos del Govern basc per al pròxim exercici inclou diverses partides per impulsar aquests projectes en 2015 que ascendeixen a 500.000 euros.

Columbari de la Dignitat
Un d'aquests projectes és la de crear un espai, que s'ubicarà a Elgoibar (Guipúscoa), per acollir restes mortals de desapareguts sense identificar. Segons ha explicat Urkullu, aquesta localitat és un lloc "especial" en la història de la guerra civil espanyola i ha recordat els afusellaments esdevinguts l'any 1936 a la fageda de Ziardamendi, per subratllar que "van servir perquè hi hagués una contenció de les tropes franquistes gràcies a la qual, el primer Govern basc es va poder constituir ". "Sense aquesta resistència, no hi hauria hagut precedent del Govern basc", ha reiterat abans de destacar el suport manifestat per part de l'Ajuntament de la localitat, on els grups de PNB, EH Bildu i PSE s'han mostrat a favor de realitzar, al costat de la Societat Aranzadi, un treball de recuperació de les fosses que hi pugui haver en aquest terme municipal.

D'altra banda, el Govern es planteja crear un certificat de reconeixement a les víctimes del franquisme per donar un "reconeixement oficial i personalitzat del dany injust que van patir". A més, està prevista una comissió per a l'elaboració de l'informe base de vulneracions de drets humans en el franquisme en el període 1936-1975.

Altres projectes són la creació i desenvolupament d'un Pla basc d'recerca i identificació de persones desaparegudes, així com l'activació d'un protocol de posada en coneixement de les troballes i investigacions de desaparicions i crims del franquisme en mans de l'Ertzaintza, la Fiscalia i els tribunals.

S'impulsarà el seguiment als informes i recomanacions internacionals en matèria de compromís amb el dret a la justícia, mitjançant el suport a les demandes, la coordinació amb les institucions internacionals i la col·laboració grups de treball, relators especials, entre d'altres. A més, del suport a la Querella (argentina) 4591/10 contra els crims del franquisme.

Actes d'homenatge
El pla inclou la promoció i coordinació d'actes d'homenatge i reconeixement a les víctimes del franquisme, mitjançant un acte anual de record de les institucions i la ciutadania, i la coordinació, millora i promoció d'un calendari anual d'actes de record i homenatge.

A més, es contempla la retirada de simbologia franquista continuant amb l'impuls institucional per al compliment de recomanacions de la "Comissió Tècnica per a la retirada de símbols franquistes al País Basc", remeses als ajuntaments en gener de 2014. Tot i això, ha precisat que aquest projecte no compta amb una partida pressupostària específica ja que correspon als consistoris.

Pel que fa a les polítiques públiques de memòria, inclou el desenvolupament de l'Institut de la Memòria i la Convivència, entitat que s'encarregarà de dissenyar i promoure la política pública de memòria del Govern basc.

També s'ordenaran els testimonis, arxius i bases de dades generades per iniciativa social, política i institucional i s'impulsarà la gestió de la identificació i interpretació dels espais de memòria del País Basc. "Es protegiran aquests espais i es posaran en valor com a Patrimoni històric, material i immaterial del nostre poble", ha indicat.

El Govern basc, en un comunicat, ha explicat que segons diferents investigacions històriques, durant la Guerra Civil i la dictadura franquista les víctimes mortals a Euskadi van ascendir a 9.800, entre desapareguts, morts al front oa la presó, executats extrajudicialment i altres.

A l'Estat espanyol, segons les investigacions podrien ser al voltant de 200.000. "No es tracta de fets aïllats, sinó de crims de lesa humanitat, assassinats sistemàtics, massius i sostinguts en el temps", assenyala.

Aquest Programa Base de Memòria Històrica es desenvoluparà en els pròxims dos anys i la seva direcció i gestió correspondrà a la Direcció de Víctimes i Drets Humans de la Secretaria General per a la Pau i la Convivència del Govern Basc.

En el vessant relacionada amb les polítiques públiques de memòria aquesta gestió serà compartida i coordinada amb l'Institut de la Memòria i la Convivència. Correspon a l'Institut la creació d'un òrgan de coordinació i participació interinstitucional i amb la xarxa d'associacions memorialistes. A finals de 2016 es realitzarà una avaluació exterior sobre el compliment d'aquest programa que serveixi de base per a l'elaboració d'una nova eina de planificació per a un següent període.