dilluns, 22 de setembre de 2014 Tornar a les notícies
Arqueòlegs sondejaran la possible fossa comuna del poeta Lorca a Alfacar (Granada)

Redacció.-22/09/2014.-Un grup d'experts de diferents universitats nacionals i internacionals durà a terme un sondeig arqueològic a la zona en què es creu que pot trobar-se la fossa en la qual està enterrat el poeta Federico García Lorca, a Alfacar (Granada), per analitzar el subsòl i comprovar la presència o no de restes humanes en el terreny. 

Serà en el conegut com Peñon del Colorado, entre la carretera que uneix Víznar amb Alfacar, en un lloc on el passat mes de desembre l'equip liderat per l'arqueòleg Javier Navarro, que també coordinarà aquests propers treballs, ja va localitzar amb georadar un camí coincidint amb l'antic llit d'un rierol i dos anomalies en el terreny, una d'elles amb profunditat suficient per ser un enterrament comú, a la vora del mateix.

Les dues "anomalies" tenen uns dos metres de profunditat en un cas, i altres 0,80 metres, en l'altre. Això es correspondria amb la possibilitat que la fondalada més petita servís per obtenir més terra amb què omplir la més gran, segons les fonts consultades.

La ubicació d'aquestes dues anomalies coincideix amb els testimonis recollits en el seu dia pel periodista Eduardo Molina Fajardo, que assenyalaven el possible enterrament en un "pou allargat" amb un color de terra gris, al costat d'un petit camí (la llera del rierol descobert ).

Concretament, es troben en uns terrenys que es van usar en 1936 com a camp d'instrucció per a les tropes de Falange i que havien de ser convertits en un camp de futbol en 1998 Les obres es van paralitzar però després que la pròpia germana del poeta, Isabel García Lorca, alertés que hi podria estar enterrat l'autor de 'La casa de Bernarda Alba'.

"Ha arribat a les meves orelles el pla que té l'Ajuntament d'Alfacar, que vostè presideix, de fer un camp de futbol just on van anar a caure milers d'homes assassinats, molts d'ells suposo coreligionaris seus, socialistes. També hi és el meu germà, Federico García Lorca. és clar que també per això sento jo l'afront que se'ls fa i vull que sàpiga que en el món culte on s'ensenya Literatura Espanyola, es diu on és la terra que li cobreix. Ara hauran d'afegir que sobre aquesta terra s'ha construït un camp de futbol. Pensin fins on arrosseguen el nom ja famós d'aquell lloc, conegut perquè hi reposen les restes de Federico ", va escriure la seva germana, dirigint-se al llavors alcalde de la localitat, Juan Caballero.

El tema va transcendir les fronteres espanyoles, i fins al 'New York Times' va tractar l'assumpte entre les seves pàgines, amb el titular 'Soccer' s din threatens poet s rest in Spain ', segons va recollir llavors el diari' Ideal 'de Granada.

Finalment, i després que el llavors president de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves, així ho instés, després de rebre també la carta d'Isabel García Lorca per fax, les obres del camp es van paralitzar a l'octubre de 1998.

Segons ha informat a Europa Press Javier Navarro, l'objectiu d'aquest proper sondeig és culminar la investigació que ja van iniciar al desembre, i que està basat en la documentació que va recopilar Molina Fajardo i que també Miguel Caballero va recollir en el seu llibre 'Les tretze últimes hores en la vida de García Lorca '.

Es durà a terme un treball de camp arqueològic per assolir el terra original i es retiraran la runa que estan cobrint la zona, es delimitarà de nou el detectat amb el georadar i les tasques culminaran amb la comprovació de la presència o no de restes òssies humanes .

No es tracta d'una exhumació, segons ha aclarit Navarro, ja que la decisió d'executar correspon a les famílies de les víctimes --els Lorca i els familiars del mestre Dióscoro Galindo i els banderillers Joaquín Arcollas i Francisco Galadí, enterrats suposadament al costat d'ell - o a l'administració competent.

Ara, l'equip, al qual podrien sumar-se experts de diferents universitats, com les de Granada o Nottingham, haurà d'elaborar un pla d'actuació que ha de presentar a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Junta d'Andalusia, i que determinarà la durada de les actuacions previstes --que podrien limitar-se a un període d'uns 10 dies-- i les característiques de la intervenció.

Es tracta d'uns treballs "sense cost afegit" per a l'administració pública, ja que els investigadors assumiran la despesa necessària, tenint en compte que l'objectiu és culminar una investigació que es va iniciar ja fa uns mesos.

De fet, en aquest mateix enclavament ja va treballar l'equip d'arqueòlegs coordinats per Javier Navarro de finals de novembre a desembre de l'any passat, a iniciativa de la Direcció General de Memòria Democràtica, en un espai situat davant del mas dels Plans de Corvera, conegut també com mas 'Gaspatxo' o ​​'Cogombre', a uns 500 metres del Barranc de Viznar, ia uns 800 metres del parc Federico García Lorca, on la Junta d'Andalusia ja va liderar en 2009 un altre projecte per a la recerca de fosses que va acabar sense la troballa d'evidències d'enterrament.