dilluns, 22 de setembre de 2014 Tornar a les notícies
CiU i ERC tornen a reclamar aquesta setmana al Congrés la devolució dels 'papers' pendents

Agències.-22/09/2014.- El grup parlamentari de CiU i els diputats d'Esquerra Republicana (ERC) tornaran a reclamar aquesta setmana al Congrés la devolució a Catalunya dels documents confiscats a la Guerra Civil que estan pendents de traslladar,malgrat que el Govern de l'Estat ja ha avisat que ha tancat el catàleg de lligalls que pensa retornar i que, més aviat al contrari, pensa reclamar a la Generalitat aquells que no hagin pogut lliurar als seus legítims hereus. 

Segons es va indicar en l'última reunió del Patronat del Centre Documental de la Memòria Històrica, el procés de devolució dels documents confiscats pel bàndol franquista va arrencar el 2008 després de l'aprovació de la Llei de Memòria i fins al mes de juliol ha suposat l'enviament de 1.435 caixes d'arxiu i 589 llibres des de l'antic arxiu de la Guerra Civil amb seu a Salamanca.

L'últim enviament va ser el 2011, encara amb Govern socialista, però des de llavors la Generalitat i altres col·lectius catalans han seguit reclamant documents, una reivindicació que dimarts que ve es debatrà a la Comissió de Cultura del Congrés.

"Sense més dilaicions' 

D'una banda, CiU exigirà al Govern "fixar sense més dilacions la data del retorn definitiu dels documents confiscats per les tropes franquistes a partir de l'any 1939 a particulars i institucions catalanes i que encara es troben consignats a Salamanca".

De l'altra, Esquerra instarà procedir a la devolució immediata de la documentació identificada i digitalitzada, en compliment dels acords de la Comissió Mixta Ministeri de Cultura-Generalitat de Catalunya de 2011 i 2013, a promoure una trobada amb la Generalitat per establir el procediment adequat per fer efectiva la devolució de documentació pertanyent a la Conselleria de Justícia i Interior, ia procedir a la devolució de la documentació requisada als municipis.

"L'Iinconcebible retard ha anat intensificant la preocupació a Catalunya en la mesura que, a més dels documents pertanyents a institucions, a sindicats, a entitats socials, etcètera, també bona part d'ells provenen de persones físiques, moltes d'elles en una edat molt avançada --argumenta ERC--. Preocupació i en bona mesura indignació perquè és evident que el Govern pretén blindar la requisa mitjançant una actuació arbitrària i contrària a la llei i mantenir l'oprobi de les víctimes ".

Però el Govern, en una recent resposta parlamentària recollida per Europa Press, ja donava per tancat el catàleg de documents pendents devolució. El Ministeri d'Educació, en aquella reunió de juny del patronat el de Salamanca, va detallar la seva intenció de traslladar a Catalunya 238 caixes, 350 llibres, 10 cartells, dues làmines, tres mapes i plànols, quatre banderes, 10 pamflets-vuit targetes postals, donant per tancat el procés de devolució.

Es tracta d'una quantitat de documents inferior a la que Catalunya va reclamar en un primer moment, ja que la Generalitat va parlar de 546 caixes, 4.139 llibres i 259 cartells, entre altres documents.

És més, lluny de facilitar més documents a Catalunya, el Govern del PP va revelar la seva intenció de reclamar a la Generalitat documents trets de Salamanca en anteriors enviaments.

Les sentències del Tribunal Constitucional emeses al gener de 2013 van avalar que la Generalitat percebés els 'papers de Salamanca' per a lliurar als seus amos, ja siguin particulars o els seus successors, però l'Executiu remarca que també van establir que aquells documents que no arribessin a seus propietaris lícits, hauran de "reintegrar-se en un arxiu de titularitat estatal", com és el Centre de Documentació de la Memòria Històrica amb seu a Salamanca.

Per això, va anunciar la seva intenció d'exigir a la Generalitat la devolució d'aquells documents que ha rebut però no ha pogut "acreditar el lliurament" al seu legítim propietari. D'entrada, el Ministeri ja avança que alguns enviaments a Barcelona disposats en un principi s'han retirat en entendre que "molts dels propietaris originals o organitzacions, ja no existeixen, o no hi ha un clar successor". Entre d'altres, cita el cas del partit polític Unió Patriòtica, el Socors Roig Internacional o Solidaritat Internacional Antifeixista.