dimarts, 09 de setembre de 2014 Tornar a les notícies
Gallardón 'discrepa clarament' dels informes de l'ONU sobre els crims del franquisme

Agències.-09/09/2014-El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha destacat avui en el Ple del Senat que el Govern "discrepa clarament" amb alguns aspectes que recullen els informes de l'ONU sobre els crims de la Guerra civil i el franquisme, sobretot, en la derogació de la Llei d'Amnistia de 1977. Ruiz Gallardón ha afirmat que el Govern ha fet un mapa amb 2.382 localitzacions de fosses, 45.134 víctimes i, a més, ha destacat que el nombre de trucades i correus al servei d'atenció ciutadana s'ha reduït en un 500 per cent, passant de 10.000 a 2010-1316 l'any passat.

Ruiz Gallardón ha respost així davant una pregunta del senador Jokin Bildarratz sobre l'opinió de l'Executiu respecte a les recomanacions fetes en els informes del relator especial de Nacions Unides sobre la Promoció de la Veritat, la Justícia, la Reparació i les garanties de no Repetició així com el del Grup de Treball de l'ONU sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries.

En la seva intervenció, ha subratllat que "hi ha alguns aspectes" dels informes sobre els quals "el Govern discrepa clarament", concretament, ha afegit, en l'aplicació de la Llei d'Amnistia de 1977 que els experts de l'ONU demanen derogar. Tampoc està d'acord amb l'elecció del Defensor del Poble que proposen els grups de treball de Nacions Unides, que advoquen perquè sigui elegit per una societat civil en què participin les organitzacions no governamentals "en lloc de per representants dels ciutadans".

De fet, el ministre ha indicat que el Ministeri d'Afers Exteriors ja ha presentat un informe davant el Consell de Drets Humans de l'ONU en resposta a ambdós documents. "Esperarem que aquest informe sigui estudiat i en funció d'això podrem calibrar", ha explicat.

Això sí, ha volgut deixar clara la "voluntat permanent" de col·laboració del Govern a "tots i cadascun" dels apartats dels informes perquè, ha dit, "no hi ha ferida més gran en aquest país que la nostra Guerra Civil, no hi ha res ens fa més mal i s'avergonyeixi més ".

Per la seva banda, el senador basc ha recordat que l'ONU ha xifrat en més de 150.000 el nombre de desapareguts en la Guerra Civil i el franquisme, "el major nombre del món després Cambodja", ha assenyalat. "Cal que vingui l'ONU a dir-nos al segle XXI que tenim 150.000 persones en els comptes?", Ha lamentat Bildarratz, que s'ha mostrat "terriblement pessimista" amb la tasca de l'Executiu per solucionar aquest problema.