Agències.-30/07/2014.-El petit poble miner de La Tiyera, al nord d'Espanya, va ser víctima d'una "massacre" franquista entre 1937 i 1941, han denunciat els seus veïns, sumant-se a la querella presentada per centenars de víctimes davant la Justícia argentina. Habitada per una dotzena de famílies a l'inici de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), aquest llogaret d'una desena de cases a uns 20 km de la ciutat asturiana d'Oviedo guarda el trist balanç de 15 morts i set internats en presons o camps de concentració. 

"Vam ser víctimes d'una massacre franquista", "va ser tot un poble el que va ser", explica a l'AFP Maximino Rodríguez, miner jubilat, de 68 anys, nét de dos represaliats. "Mai ens van reconèixer res, i això és el que busquem, reconeixement, no demanem més", ha afegit després de presentar una denúncia fa uns dies, amb dos veïns, al consolat d'Argentina a Madrid, perquè sigui transmesa a la jutge María Servini de Cobria a Buenos Aires. Davant els obstacles trobats a Espanya per investigar els crims de la Guerra Civil i la dictadura franquista (1939-1975), nombroses associacions de víctimes van acudir fa cinc anys a la Justícia d'Argentina, on Servini de Cobria va obrir una investigació el 2010 valent-se del principi de jurisdicció universal.

A La Tiyera, localitat dedicada a la mineria del carbó amb molta activitat política i sindical, el malson va començar "als quatre o cinc dies d'entrar els nacionals a Astúries", explica un altre dels veïns, Vicente Fernández, de 65 anys. "Els que van matar a trets van ser uns privilegiats, perquè només van sentir la mort i res més, mentre que a altres, com el meu avi i la meva àvia, els van matar a pals", afegeix Rodríguez. Al febrer de 1937, el seu avi, Vicente Rodríguez, que a casa "tenia la bandera del partit socialista", va ser un dels dos primers represaliats, detinguts i torturats de camí a una caserna al que mai van arribar  perquè van morir pel camí, afirma aquest home de riallers ulls verds que va treballar 30 anys en una de les mines ara ja tancades. Quatre anys més tard, "a la meva àvia la van rebentar a pals a la porta de casa", afegeix davant del consolat, on, entre altres documents, acaben de presentar un certificat de defunció d'aquesta dona, Josefina Zapico, "en què van ser esborrades les causes de la mort perquè no es coneguin els detalls ", afirma. 

El 1938, "la germana de la meva mare, Argentina Zapico, que tenia el marit a la muntanya, perquè era dels que van escapar i va estar combatent amb la República, ia una altra dona, les van portar del poble, van començar tallant els cabells i després les van matar a pals i les van tirar al pou d'una mina", afirma Fernández. Aleshores, al poble ja només quedaven les dones amb els seus fills. "Volien obligar-les a dir on estaven els seus marits", subratlla. "La meva mare, que llavors tenia 15 o 16 anys, va anar a veure al pou amb dos veïns, i després van haver amagar en una casa fins que passés la cosa", afirma aquest altre miner jubilat que segueix vivint en un poblet on penes queden 20 habitants.

Cases cremades, cadàvers exposats a la plaça del poble: són històries que no van viure personalment, que coneixen per les seves famílies, però que tres quarts de segle després segueixen pesant a La Tiyera, on el 1982 es va construir amb donacions dels veïns un monument a les víctimes.  "Té una flama permanent que significa que mai ens oblidarem del que va passar allà i un colom de la pau vigilant expectant si mai més ningú ve a fer mal al poble", diu Fernández, mostrant una fotografia.

La jutge Servini de Cobria, qui va prendre declaració a diversos querellants que van viatjar a Buenos Aires, va demanar a finals de 2013 que s'obrissin tots els consolats argentins per atendre víctimes del franquisme i va viatjar al maig a Espanya per entrevistar-se amb algunes que per la seva avançada edat o el seu estat de salut no podien desplaçar-se.