Diari de Guerra (Andreu Caralt).-14/06/2014.-Des de Oustrieham a Saint-Mére-Eglise, al llarg dels 80 quilòmetres de costa, Normandia ha viscut un succés extraordinari, els actes centrals del 70è aniversari del desembarcament de les forces aliades el 6 de juny de 1944. Els mitjans de comunicació estrangers han transmès amb grans titulars la trobada entre els presidents rus i ucraïnes auspiciat per François Hollande o el salt en paracaigudes d’un veterà 70 anys després. La realitat és molt diferent, durant setmanes és realitzen desenes i desenes d’actes de tot tipus al voltant del desembarcament que han atret, en el seu moment àlgid, més de 200.000 persones.

Els actes centrals es van celebrar entre els dies 5 i 8 de juny, amb la presència de més d’un miler de veterans -britànics, nordamericans, canadencs o francesos- i més d’una desena de caps d’estat, entre ells els presidents els Estats Units i Rússia i la reina d’Anglaterra. Oustrieham, a la platja de Sword, va acollir la cerimònia internacional en diversos escenaris habilitats a la platja. Aquell dia, el 6 de juny, el trànsit durant bona part del dia a tota la regió va quedar restringir per permetre el pas de les autoritats i els veterans. I és que durant el dia hi havia programades diverses cerimònies d’abast nacional; la reina Anglaterra presidia la britànica al cementiri militar de Bayeux, la reina d’Holanda la del seu païs a la plaça d’Arromanches i Barack Obama al cementiri nord-americà d’Omaha Beach. Accedir en vehicle privat a aquests esdeveniments era impossible sense un passi especial.

Els caps d’estat van trepitjar Normandia un o dos dies però els veterans, bona part dells allotjats en cases de veïns, han viscut la commemoració prop d’una setmana. Així que a banda de les cerimònies oficials, en la resta de més d’un centenar d’activitats programades ells han estat el principal focus d’atenció i objecte d’homenatge. Els veterans britànics i canadencs lluint les medalles obtingudes per la seva lluita a la Segona Guerra Mundial i els nordamericans vestien el seu uniforme militar amb l’emblema de la seva unitat. Sempre acompanyats per familars, amics i fins i tot el seu metge, han estat objecte de desig pels milers de visitants. Molts es volien fer fotos amb ells, donar-los la ma i agrair-lis el seu ‘sacrifici’ en pro de la llibertat i la democràcia. Ells acceptaven sempre de bon grat les peticions i quan eren preguntats recordaven el seu pas per les platges del desembarcament i el camp de batalla de Normandia.

A banda de les cerimònies nacionals i la internacional, ajuntaments, regions, associacions de veterans, de recuperació de la memòria o de recreadors han organitzat i segueixen organitzant multitud d’esdeveniments. Sens dubte, una de les més cridaneres són les més d’una desena de recreacions de campaments militars i marxes militars per les poblacions. En els campaments es recreen unitats aliades però també de la Wehrmacht. No hi faltava res: trinxeres, sacs, tendes de campanya, equipament, armament, soldats vestits d’època i nombrosos vehicles, entre ells els jeeps nordamericans, motocicletes, sidecars, camions i vehicles amfibis. A Arromanches, fins i tot, van desembarcar dos vaixells-llanxa de l’armada britànica, a Saint-Cont-du-Mont s’hi exhibia un planejador Waco utilitzat per les tropes aerotransportades i a la bateria alemanya de Merville, un avió. Alguns campaments disposaven de petits museus d’alt interès organitzats dins les tendes de campanya.

Per les carreteres del desembarcament era inevitable, doncs, creuar-se amb jeeps, motocicletes o camions en moviment que es desplaçaven per a participar en algun acte o simplement per a visitar els espais històrics. Els ajuntaments, comerços, cases rurals i particulars s’afegien a la recreació penjant banderes aliades i franceses a les façanes de les cases. Molts comerços havien decorat els seus aparadors amb objectes de l’època i amb grans pintades al·lusives al desembarcament als vidres dels mateixos aparadores. A l’interior, en més d’una boulangerie o quiosc els dependents també vestien d’època. Aquesta ambientació es completava amb la música de Glenn Miller i altres autors vinculats amb la Segona Guerra Mundial oferta per la megafonia municipal de diversos municipis, com Bayeux o Creully.

Tot plegat en un territori de memòria com és la Baixa Normandia molt ben conservat, de gran bellesa i amb una elevada quantitat d’espais de memòria a cel obert, alguns d’ells únics al món.

El territori s’ha abocat, doncs, en la commemoració i els diversos municipis i regions han elaborat els seus programes d’actes, a banda del programa oficial, fet que ha dificultat fer un seguiment precis dels actes. Així, i tall d’exemple, el dissabte, 7 de juny, a Pointe du Hoc, Omaha Beach, la néta del cap de les forces aliades, Mary Eisenhower, va presidir un acte d’homenatge als caiguts que no estava inclòs al programa oficial. Alguns actes han reunit a milers de persones, especialment les diverses exhibicions de paracaigudistes d’època, a Ranville el dia 5 i, sobretot, a Saint-Mére-Eglise el diumenge, dia 8.

Entre la població local hi ha un agraïment profund i sincer als veterans, considerats uns alliberadors, però també una certa recança a la progressiva evolució de les commemoracions en unes celebracions merament festives, on s’oblidi els dolor dels soldats i les víctimes i la recreació, a cops excessivament frívola, es converteixi en un element protagonista. Cal afegir, en aquest àmbit, la presència de soldats de diversos exèrcits en les commemoracions, sobretot nordamericans i britànics, que mostren una mirada positiva del militarisme.