Diari de Guerra (Andreu Caralt, enviat especial a Normandia).-10/06/2014.-Un dels cementiris militars més visitats de Normandia s’ubica a la preciosa vila de Bayeux, situada al cor de la regió i immune als bombardejos aliats que tants pobles i ciutats van arrasar l’estiu de 1944. Ben a prop del nucli antic medieval descansa el cementiri amb milers de làpides de soldats britànics caiguts ara fa 70 anys.

El dijous, dia 5, de juny una cita bloqueja l’accés a l’espai i joves militars britànics adverteixen als visitants que es prepara una cerimònia oficial per l’endemà, presidida per l’octogenària reina d’Anglaterra. Els visitants, resignats, abandonen la zona i alguns caminen fins al museu de la batalla de la Normandia, situat al costat. Inadvertit resta un tercer espai de memòria, amagat en un jardí molt proper. És el memorial dels reporters, inaugurat el 2007 per l’ajuntament i l’associació Reporters sense Fronteres.

Únic a Europa, honora el nom de tots els reporters morts en conflictes bèl·lics des de 1944, un total de 2.000. Dos fotògrafs japonesos acreditats per cobrir els actes del desembarcament busquen compatriotes seus i els troben. Són més d’una vintena d’esteles de marbre blanc amb el nom gravat i l’any de la seva mort. El més conegut per tots, el fotògraf Robert Capa, apareix a l’estela de 1954, quan va morir a Indoxina. El 2003, any de la fatídica invasió nord-americana d’Iraq, apareixen els noms dels espanyols José Couso y Julio Anguita, fill de l’exdirigent d’Izquierda Unida. Ja en aquell any i els posteriors, la majoria dels noms són àrabs, periodistes morts per voler fer la seva feina en la interminable successió de guerres als països on treballen. Els seus desconeguts noms, oblidats per Occident, tenen ara un primer reconeixement a Europa. L’estela de 2013 encara s’ha de completar.