Redacció.-25/04/2014.-El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i el Museu Memorial de l’Exili (MUME) han organitzat el dissabte, 26 d'abril, una jornada a la Jonquera com a acte central de la commemoració del 75è aniversari de l’exili republicà. L’acte commemoratiu i d’homenatge comptarà amb un programa de conferències i visites guiades al MUME i al camp de refugiats de Ribestaltes. Hi participaran unes 250 persones que arribaran des de diferents indrets de Catalunya, moltes d’elles exiliats i familiars, representants d’entitats memorials, estudiants i professors i representants institucionals de municipis de la zona.

La jornada ‘Commemoració del 75è de l’exili republicà 1939-2014’ començarà a les 10 hores i es desenvoluparà a la Unió Jonquerenca “La Societat” (c/Major, 101, La Jonquera), al Museu Memorial de l’Exili (c/Major, 43, La Jonquera) i al Camp de Ribesaltes (Catalunya Nord). Hi prendran part el secretari general del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Lluís Bertran; el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig; el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos; l’alcaldessa de la Jonquera i presidenta del Consorci del MUME, Sònia Martínez, i el director del MUME, Jordi Font.

Les ponències de la Jornada aniran a càrrec de l’historiador i tècnic del Memorial Democràtic Gerard Corbella, que presentarà els testimonis de l’exili del Banc Audiovisual del Memorial Democràtic; l’historiador Enric Pujol; la directora del Mémorial du Camp de Rivesaltes, Agnès Sajaloli; el realitzador i guionista Felip Solé; la historiadora Mercè Morales, i el professor d’Història del Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep M. Figueres. Posteriorment, els assistents es desplaçaran a Ribesaltes, un dels camps on milers d’exiliats es van trobar concentrats en condicions d’extrema precarietat. A la visita guiada al camp hi participarà Antoine de la Fuente, un exiliat que va sobreviure després d’estar concentrat un temps en aquest camp.

A les darreries de gener i principi de febrer de 1939, el gruix de l’Exèrcit Popular de la República que es trobava en territori català estava en plena retirada i, al seu costat, es desplaçaven contingents nombrosos de refugiats civils. Aquesta massa humana, que col·lapsava ciutats com Girona i Figueres i les carreteres d’accés a França, es va veure perseguida pels bombardejos aeris de les aviacions italiana i alemanya al servei del bàndol franquista. El 10 de febrer de 1939, a l’entorn de 475.000 persones, moltes d’elles també procedents d’altres zones de l’estat espanyol, havien deixat Catalunya i es trobaven en territori francès acollides sense les mínimes condicions humanitàries i ubicades, en la seva majoria, en camps de concentració.