Uns homes armats han destruït centenars de làpides de soldats britànics i italians morts durant la Segona Guerra Mundial i enterrats en cementiris militars de Benghazi, la segona ciutat de Líbia. Les autoritats britàniques han informat que el passat cap de setmana, dos cementiris de guerra de la Commonwealth van patir atacs, el Benghazi War Cemetery i el Benghazi British Military Cemetery. Més de 200 làpides del primer cementiri han estat danyades o destruïdes així com la gran Creu de la Memòria. Una quarta part de les làpides del segon cementiri també van ser atacades entre el 24 i el 26 de febrer. Un vídeo amateur publicat a les xarxes socials mostra el moment de la destrucció per part de més d'una desena d'homes armats amb Kalashnikov i vestint uniformes de camuflatge habituals del membres de les milícies, que segons l'agència Reuters serien islamistes radicals. Els homes van destruir desenes de làpides, perfectament alineades, i van utilitzar una escala per intentar destruir a cops de martell la Creu de la Memòria. Diversos curiosos es mostren al vídeo observant els fets sense intervenir. De fet, en el vídeo es pot escoltar un home dient: 'Això és una tomba d'un cristià' mentre arrenca una làpida del terra. Una altre veu diu que les persones enterrades al cementiri 'són gossos'. I una tercera veu exclama. 'Veniu i mireu la inscripció aquí...hi ha una escriptura hebrea'

El 18 d'abril de 1942, els Estats Units van realitzar el primer atac aeri sobre territori japonès durant la Segona Guerra Mundial. L'anomenada Operació Doolittle fou un atac pràcticament suïcida sobre Tokyo i ciutats properes perpetrat per un grup de 16 avions bombarders (B 25 modificats) llençats des del portaavions USS Hornet, situat 700 milles de la costa nipona.

L'atac realitzat pocs mesos després del devastador atac japonès sobre Pearl Harbor pretenia elevar la moral dels Estats Units i infringir un cop moral a l'exèrcit imperial japonès posant en evidència que el seu territori no era inviolable.

Després de ser descoberts per l'enemic a alta mar, el tinent-coronel James H. Doolittle va decidir llençar l'atac malgrat l'altíssim risc que assumien. Van descendir a l'alçada de vol rasant i es van disposar a realitzar un bombardeig a plena llum de dia mentre els portaavions que els havien acompanyat feien marxa ràpidament a Pearl Harbor (Hawai). Mantenint silenci de ràdio, utilitzant el codi morse i durant cinc llargues hores l'esquadra es va acostar a Tokyo. A més de la capital, els avions es van desplaçar a Kanagawa, Yokohama, Nagoya, Osaka y Yokosuka.

L'atac causà 50 morts, 250 ferits i 90 edificis destruïts, un resultat que l'enemic titllà de mínim. En canvi, tots els avions de l'esquadra es van perdre, 11 homes van morir, alguns d'ells executats pels japonesos, y cinc més van ser presoners pels russos. La flota de Doolitle tenia l'objectiu d'aterrar en territori xinès però pocs ho van aconseguir. Doolitle i la seva tripulació van caure en un camp d'arròs xinès custodiat pels japonesos i van poder ser rescatats amb dificultats pels guerrillers xinesos. El tinent-coronel fou ascendit a general.

Agències.-El director holandès Rudolf Van den Berg ha rodat a Romania 'Süskind', un film basat en la història del jueu alemany Walter Süskind, que des del seu lloc de gestor de les deportacions a Amsterdam va salvar a prop d'un miler de nens de anar a una mort segura als camps d'extermini nazis. Nascut a Alemanya el 1906, Süskind i la seva família van arribar el 1938 a Holanda, des d'on planejaven prendre un vaixell a Amèrica per fugir del terror nazi. Només arribar a Amsterdam, Süskind va trobar una bona feina com a director d'empresa que havia de ajudar a aconseguir els fons per pagar el viatge, però mai va poder partir. El 1940 la invasió alemanya d'Holanda condemna a Süskind i desenes de milers de jueus com ell.

Australia ha commemorat aquest cap de setmana el 70 aniversari del bombardeig japonès sobre la ciutat de Darwin, que va causar un mínim de 243 morts i que milers més fugissin pel pànic. La primera ministra, Julia Gillard, ha considerat diumenge passat, 19 de febrer, en el cenotafi de Darwin que el bombardeig va ser el 'dia més fosc d'Austràlia' i va definir els fets de inimaginable. "1942 Va ser l'any més fosc en la història d'Austràlia. I si l'any més fosc té un dia més fosc aquest va ser el 19 de febrer", va assegurar davant una multitud de 5.000 assistents als actes commemoratius. Va dir que la complaença del país en temps de pau va ser un potent revés durant la guerra i que la gent no estava preparada per a la guerra. "La nostra distància dels odis de la vella Europa ja no va ser més una protecció".

Quatre portaavions japonesos van llançar 188 avions durant el matí del 19 de febrer. Tots els avions van ser llançats per les 8.45 hores. La força d'atac estava dirigida pel comandant Mitsuo Fuchida que també va encapçalar la primera onada d'atacs a Pearl Harbor. L'operació tenia l'objectiu d'atacar els vaixells al port de Darwin, així com les instal·lacions portuàries de la ciutat. Els invasors japonesos van començar a arribar a Darwin a les 9:58 AM. En 40 minuts van enfonsar tres vaixells de guerra, cinc vaixells mercants a més de danyar altres 10 vaixells. El segon raid realitzat aquest dia es va iniciar a les 11.58 hores i va infligir greus danys a la base de la Royal Australian Air Force (RAAF).

Diari de Guerra.- 25/01/2012-La Generalitat de Catalunya, a través del Memorial Democràtic, va organitzar el 25 de gener de 2012 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona l'acte anual de commemoració a les víctimes de l'Holocaust. Un dels moments culminants de l'emotiu acte va ser la projecció del curtmetratge d'animació 'Silence', dirigit el 1998 per Sylvie Bringas i Yahin Orly, que retrata la història de Tana Ross, supervivent de l'Holocaust. El curtmetratge està narrat per la mateixa Tana Ross i es tracta d'una adaptació d'un poema escrit per ella mateixa i Ain Noa

'Silence' rememora la commovedora història de Tana "el nen miracle" que va sobreviure als camps de concentració nazis. Gràcies a l'enginy de la seva àvia i la seva determinació, Tana no va ser enviada a la mort. Però 'Silence' no es centra principalment en les experiències d'un camp de concentració. Per contra, el relat aborda el que va succeir després de la guerra. La nena de 5 anys va ser enviada a reunir-se amb els seus parents a Suècia, on se li va prohibir fer preguntes sobre el destí de la seva mare o parlar sobre les seves pròpies experiències. És una pel·lícula sobre les estratègies desenvolupades per Tana per sobreviure quan se li va impedir parlar sobre els seus records i el dolor. Tana explica la seva història per primera vegada en aquesta pel·lícula. Ella parla sobre el seu passat i les raons dels seus cinquanta anys de silenci.

Sinopsi

Front de Rússia, hivern de 1943. Un batalló de la División Azul es topa amb una sèrie de caps de cavalls escampats sobre la superfície congelada d'un llac. Els cossos estan submergits sota el gel. Al costat d'un dels cavalls, el cadàver d'un soldat espanyol. Un tall li travessa el coll de costat a costat, i al pit té una inscripció gravada a ganivet: "Mira que et mira Déu". Els comandaments encarreguen la investigació al soldat Arturo Andrade (Juan Diego Botto) exinspector de la policia, que assumeix la tasca amb rigor i professionalitat, ajudat pel sergent Espinosa (Carmelo Gómez).

Tots dos aviat descobreixen que darrere d'aquest assassinat s'oculta una perversa venjança, que es remunta a greuges esdevinguts en el passat, i que no sembla que es vagi a aturar en un únic cadàver. Ningú està lliure de sospita ni ningú pot sentir-se segur. I així, enmig de la cruel contesa, s'inicia la caça de l'assassí, una recerca on fins al final no descobrirem qui és el caçador i qui el caçat.