El 9 de març de 1938, en plena Guerra Civil espanyola, l’exèrcit franquista va iniciar una gran ofensiva que va comportar l’enfonsament del front d’Aragó i l’entrada de les seves unitats a les comarques de Lleida. La 62a Divisió, comandada pel coronel en funcions de general Antonio Sagardía Ramos, va ocupar Gerri de la Sal, Peramea, Enviny i Sort el 13 d’abril. Aquesta mateixa Divisió es va encarregar de la fortificació d’una extensa àrea del Pallars Sobirà aprofitant l’estancament del front durant nou mesos a les ribes del riu Noguera Pallaresa.

Fortificacions de l’exèrcit franquista
Un dels punts fortificats fou un turó ubicat a les afores del poble de Vilamur, a mig camí entre la Seu d’Urgell -ens mans republcanes- i Sort -ens mans franquistes-. El conjunt està format per diferents elements defensius: casamates de pedra relligada amb morter, o bé encofrades i amb coberta de formigó, les quals tenien a l’interior xemeneia, que permetia fer-hi foc i suportar el fred de l’hivern. Aquestes construccions disposaven d’espitlleres aptes per al foc d’armes automàtiques. Les casamates es connectaven mitjançant una xarxa de trinxeres excavades a terra. Els finals de tram d’aquesta xarxa defensiva es protegien amb parapets de pedres relligades amb morter, proveïts d’espitlleres per a fusellers. Finalment, el conjunt defensiu es complementava amb una filferrada muntada sobre piquetes de ferro.

La vida militar a les fortificacions
Una companyia prestava servei permanent a la línia defensiva de Vilamur. La unitat militar era comandada per dos o tres oficials, i diversos sergents i caporals, indispensables per garantir la disciplina i l’activitat militar diària. La supervisió de l’estat de l’armament i de la suficiència de l’aprovisionament en aquest indret, com la llenya per a les xemeneies, les caixes de munició, l’emmagatzematge de les bombes de mà i el subministrament de la intendència militar, eren responsabilitat d’aquests comandaments.

Atacs republicans sobre el sector de Vilamur
La seguretat de la línia defensiva de Vilamur, durant els mesos que va tenir permanència contínua de tropes, es va veure afectada només una vegada per atacs de l’aviació republicana. Aprofitant que la zona no tenia defensa antiaèria, el 22 de maig de 1938, coincidint amb l’inici de la ofensiva del seu exèrcit sobre el territori de Lleida, nou bombarders Polikarpov RZ, de fabricació soviètica, van efectuar dos serveis i van bombardejar Sort, entrant per Vilamur. De l’atac, en van resultar tres morts i 11 ferits, i la destrucció d’algunes cases del nucli urbà. El mateix dia, l’esquadrilla de caces Polikarpov I-15, que cobria el servei amb els bombarders en aquest sector, va metrallar les posicions al sud de Malmercat i la carretera en punts propers a Vilamur.

El conjunt es troba en molt bon estat de conservació. Es troba situat al costat mateix de la carretera N-260 entre la Seu d’Urgell i Sort, a tocar del poble de Vilamur, en un espai de gran bellesa. Al centre del conjunt roman intacte un monòlit enblanquinat coronat per una creu de ferro i que en seu el interior allotja una imatge religiosa.