El petit poble pirinenc de Tírvia va ser pràcticament destruït per les tropes franquistes el 1938. Els combats van arribar a la zona de Llavorsí, a la vall del riu Noguera Pallaresa, a la primavera d'aquell any. La intensitat dels combats va provocar l'evacuació de pobles propers com Tírvia, amb una població de 400 habitants.

Els combats es van mantenir fins a l'estiu, moment en què tots dos bàndols van dirigir els seus esforços cap al sud de Catalunya, on començaria la batalla de l'Ebre. Malgrat això, i en clima d'una aparent calma, el 16 de setembre de 1938, els franquistes van bombardejar Tírvia amb especial intensitat, segurament amb la voluntat d'anular el seu valor estratègic. El 90% del poble va quedar destruït o parcialment destruït. La propaganda franquista ho va atribuir a un incendi provocat per les tropes republicanes en retirada.

Quan els habitants de Tírvia van tornar, molts es van trobar sense casa. L'estat del nucli era tan desastrós que el règim franquista va adoptar el poble el 15 de desembre de 1939. Això significava que el règim assumia la seva reconstrucció a través de la Direcció General de Regions Devastades. Les obres van començar als anys 40, coincidint amb una dura postguerra marcada per la pobresa de les condicions econòmiques, humanes i materials. La destrucció física de Tírvia i les dificultats per tornar a la normalitat van danyar l'estructura social i econòmica del poble i va provocar que la població disminuís fins als 150 habitants. A més, l'organisme encarregat de la reconstrucció no va edificar de nou totes les cases cremades i, per tant, moltes famílies van haver d'emigrar.

El dia 13 de setembre de 2008, més de 150 persones van commemorar el 70 aniversari del bombardeig. Aquest dia es van visitar els principals punts d'interès del Tírvia vinculats a la guerra civil i la seva reconstrucció. Destaca, en el primer cas, la Casa Barram, al carrer Major, on encara s'observen en la seva façana els efectes dels projectils d'artilleria.

La reconstrucció es va centrar en la zona de la plaça de l'Ajuntament, la més castigada per les destruccions. En aquest lloc destaquen els edificis construïts pel règim franquista, per exemple l'ajuntament i la rectoria, que difereixen clarament pel que fa al seu estil i la seva arquitectura als habitatges d'estil pirinenc.

La Generalitat de Catalunya ha inclòs Tírvia dins de la xarxa d'espais de la guerra civil a Catalunya i ha publicat un tríptic explicatiu amb un detallat itinerari sobre els principals punts d'interès. La visita és interessant, senzilla i de curta durada