En els últimes dies de la caiguda de Catalunya, unitats militar lleials a la República van cometre diversos assassinats massius de presoners franquistes. El barranc de Can Tretze, al municipi de Pont de Molins, a la comarca de l’Alt Empordà i a escassos quilòmetres de la frontera francesa, fou l’escenari d’una de les principals matances. El 7 de febrer, un total de 42 presoners que havien estat traslladats fins al barranc en camió, van ser fusilats. Els botxins van ruixar amb gasolina els cossos i els van cremar tot i que 10 dies després un pastor va descobrir la matança.

Entre els morts hi havia un grup de personers de la batalla de Terol, anomenats els ‘Màrtirs de Terol’ com el seu bisbe, Anselmo Polanco, el vicari general de la Diòcesi de Terol, Felipe Ripoll, o el defensor de la ciutat l’hivern de 1937-1938, el coronel Domingo Rey d’Harcourt. Oficials de l’exèrcit franquista i de la Guàrdia Civil, membres de la Legió Còndor i de les tropes italianes completaven el grup d’ajusticiats.

Tot sembla indicar que la decisió d’executar els detinguts no va procedir de l’alt comandament republicà. El general republicà Vicente Rojo havia ordenat traslladar al grup en avió a la zona central de la Península, encara en poder de la República.

Finalitzada la guerra, les autoritats franquistes van ordenar el trasllat de les restes de Polanco i Ripoll a Terol. Les restes de d’Harcourt van romandre al cementiri local fins el 1972 malgrat les demandes de la familia de l’antic defensor de la ciutat, considerat un traidor pel règim franquista.

A peus del barranc, el règim franquista erigí un monument als assassinats avui encara visible i en bon estat de conservació. El monument conserva una creu -avui pintada de vermell-, un escut del règim envoltat de l’àguila feixista de grans dimensions i un altar cerimonial al seu davant. Una plaça circular de pedra separa el monument del barranc, completament cobert de vegetació. Les plaques amb els noms dels afussellats van ser retirades. L’espai, de gran significació històrica, està aparentment abandonat i no disposa de cap explicació sobre allò que hi va succeir.

L’accés al monument es realitza a través d’un camí forestal, que neix al costat de la carretera entre Les Escuales i Biure. A l’inici de l’esmentada carretera neix el camí, tallat per una cadena.

De manera sorprenent, l’any 2010 la Generalitat de Catalunya no va incloure el monument de Can Tretze dins l’exhaustiu cens de simbologia franquista de Catalunya.