El coll de Belitres, punt fronterer de la carretera de la Costa Brava entre Catalunya i França, fou un dels dos passos més utilitzats pels exiliats civils i pels principals dirigents de l’Exèrcit de la Republicà derrotat a Catalunya per a creuar la frontera el febrer de 1939. L’altre pas més utilitzat fou la carretera principal de Le Perthús, entre Figueres i Perpignan. Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula que van fugir cap a França passant per Le Perthus, Belitres i altres punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones

Pel Coll de Belitres va passar el gros dels milers de refugiats que van marxar a França des de Figueres i Llançà passant per Portbou. Els controls fronterers de les autoritats franceses van permetre l’entrada de refugiats civils (dones, infants i gent gran) a partir del 28 de gener de 1939. Els militars republicans només van poder entrar a França a partir del dia 5 de febrer amb la condició de deixar l’armament als punts fronterers.Molts d’aquests exiliats van ser concentrats als camps de concentració habilitats a les platges del Roselló (Argelers sur Mer, Saint Cyprien i dies més tard, Le Barcarés).

El coll és un espai evocador, de magnífica bellesa, envoltat de penyasegats de la Costa Brava i el mar Mediterrani. A dalt del coll s’hi accedeix a través de la revirada carretera de la costa entre Portbou, l’últim poble de Catalunya, i Cervere, el primer poble francès. Tots dos són visibles des del coll de Belitres. L’espai manté la seva trascendència històrica i són diversos els elements que encara avui ho recorden.

El primer monument commemoratiu fou erigit pocs mesos després de la victòria franquista, entre 1939 i 1940. Es tracta d’un monòlit d’homenatge a la IV Divisió de Navarra, unitat militar franquista que ocupà Portbou i el coll de Belitres el dia 10 de febrer de 1939. El comunicat oficial de guerra del bàndol franquista d’aquell dia 10 de febrer ha passat a la història. De manera concisa s’anuncià que ‘nuestras fuerzas han alcanzado victoriosamente en el día de hoy todos los pasos de la frontera francesa, desde Puigcerdá hasta Portbou. La guerra de Cataluña ha terminado’. El monòlit encara existent avui s’alça al cantó català del coll, al costat mateix de la carretera. Dues pintades d’ideologia comunista i independentista català cobreixen l’element. Un monòlit idèntic a la IV Divisió de Navarra s’alçà al front de la batalla de l’Ebre (municipi de la Fatarella) i un tercer dedicat a la mateixa unitat encara es visible a Santander.

A escassos metres de la carretera i al mateix punt fronterer es conserven, en estat d’abandonament, diverses elements fortificats construits de formigó, entre ells una bateria d’artilleria i un refugi. Cap plafó explicatiu relata l’orígen d’aquests elements.

Amb l’objectiu d’homenatjar i recordar els centenars de milers de persones que van emprendre el camí de l’exili el mes de febrer de 1939, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya junt amb l’Ajuntament de Portbou -i amb la col·laboració del Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera- van erigir el 2009, any que es complia el 70è aniverari de la fi de la Guerra Civil i l’inici del gran èxode republicà, el Memorial de l’Exili Coll de Belitres.

Es tracta d’una plataforma amb una visió privilegiada de l’entorn amb quatre plafons de grans dimensions cobertes de fotografies de l’artista francocolombià Manuel Moros (París, 1898 -Banyuls sur mer 1975). Les imatges, en gran part, van ser preses en aquest mateix pas fronterer entre els dies 5 i el 10 de febrer de 1939. Infants desemparats, dones i homes esgotats, i militars vençuts en són els protagonistes.

El comandant de XV Cos d’Exèrcit de l’Exèrcit de l’Ebre, Manuel Tagueña, fos testimoni d’excepció de l’odissea dels exiliats pel pas de Belitres. A les seves memòries relata de manera minuciosa la situació del pas fronterer i l’actuació destacada de les unitats a les seves ordres.