Centenars de persones que marxaven cap a l’exili van optar per passar per la Vajol. Des de la Vajol, passant pel Coll de Lli, van partir el 5 de febrer de 1939 el president de la República, Manuel Azaña i Diego Martínez Barrio (president de les Corts Espanyoles), acompanyats pel president del govern espanyol, Juan Negrín. Unes hores més tard van exiliar-se Lluís Companys i el president basc José Maria de Aguirre i les seves respectives comitives.

A partir de 1979, la Vajol ha estat la població que ha acollit més actes commemoratius de l’exili republicà i on s’han erigit més plaques i monuments. A excepció del conjunt escultòric del monument a l’Exili, aixecat l’any 2000 a les afores del poble, la resta es concentren a l’entrada del poble, a l’antiga era de Can Canta, on l’exalcalde de la Vajol, Miquel Giralt, va crear un petit santuari laic dedicats als exiliats i especialment a la figura de Companys. De fet, Giralt, a l’edat de 9 anys, va saludar al president republicà al poble fronterer francès de Les Illes. La seva mare i la seva tia li van dir: ‘Saluda aquest senyor, és el president Companys’.

Al mur destaca una placa erigida l’any 1989 pel Govern de la Generalitat ‘En record a tots els republicans de la guerra 1936-1939’, un monòlit de la fundació basca Sabino Arana, una placa col•locada l’any 2010 per la Fundación Juan Negrín ‘En recuerdo de los centenares de miles de Españoles republicanos que prefirieron vivir en el exilio a doblegarse al fascismo’, un plat clavat al mur on es recorda que el petit poble de la Vajol fou la capital de l’Estat espanyol l’any 1939, i, finalment, una fotografia de la senyora Dabouzy que va servir una truita al president Companys al restaurant Els Trabucaires del petit poble francès de les Illes, el primer al qual van arribar la comitiva del president durant el seu exili. Companys es va menjar la truita gratis perquè no disposava de diners per a pagar-la.

A davant del mur memorial, l’associació Amical de Mauthausen aixecà l’any 1986 un emotiu monòlit en record a les víctimes del nazisme i al ‘president màrtir Lluís Companys’.