El mas Perxés, ubicat al municipi català d’Agullana (Alt Empordà) fou confiscat per la Generalitat de Catalunya la primavera de 1938 amb la intenció de condicionar-lo com a refugi de guerra. Durant la retirada, el mas de Perxès també fou utilitzat com a dipòsit d'art del patrimoni artístic català procedent de diverses ciutats i com a residència d’alguns politics, funcionaris i intel·lectuals abans d’abandonar el país cap a l’exili, entre ells el president Companys, amb gairebé tots els consellers, alguns diputats del Parlament i el president del govern basc, José Antonio Aguirre. Entre el grup d’intel·lectuals, escriptors i artistes vinculats a la Conselleria de Cultura -encapçalada per Carles Pi i Sunyer- destacaven Pompeu Fabra, Pau Vila, Pere Bosch i Gimpera, Joan Oliver i Mercè Rodoreda.

Es calcula que arribà a acollir més de 300 persones, entre membres de la presidència de la Generalitat, de la conselleria de Cultura, diputats del Parlament català i integrants del govern basc. El 27 de gener de 1939, la Institució de les Lletres Catalanes hi va celebrar la darrera reunió en territori català.

Mas Perxés és una casa pairal de grans dimensions situada a pocs metres de la carretera entre Agullana i la Vajol, a dos quilòmetres de distància del nucli urbà d’Agullana. El Memorial Democràtic de la Generalitat ha instal·lat recentment un plafó explicatiu sobre el paper de l'edifici en els últims mesos de la guerra civil, situat a peu de carretera i al costat del camí d’accés al mas.

A banda de Mas Perxés, altres vivendes del municipi d’Agullana foren utilitzades per altes instàncies del Govern de la Repubica els mesos de gener i primers dies de febrer de 1939 donada la seva proximitat amb la frontera francesa. Així, la casa de Can Bech -carrer Bech de Careda, número 5- fou la seu de l’Estat Major Republicà mentre que el mas Can Bech de Baix, situat a cinc quilòmetres d’Agullana en direcció a la Vajol, es va convertir en la residència puntual del president del Govern Juan Negrín. Els avions franquistes van bombardejar aquesta vivenda el dia 4 de febrer a les 14.00 hores després d’haver-se assabentat de la ubicació de la nova residència del president Negrín mitjançant la premsa francesa. Negrín es va haver de refugiar en un bosc proper. Aquest fer hauria accelerat la decisió d’abandonar Espanya l’endemà mateix, com així succeí.

Altres vivendes d’interès són la casa modernista de Can Parellada -carrer Lluís Gomis número 6-, convertida en la residència del general republicà Vicente Rojo, i la Societat ‘La Concòrdia’ -carrer Concòrdia, número 21- convertida en un hospital provisional i l’escola en seu ministerial.

Agullana i el municipi veí de la Vajol es van convertir, a més, en punt d’evaciació de molt civils que van utilitzar els passos dels coll de Lli i de Manrella per abandonar territori espanyol.