Situada a un quilòmetre del poble de la Bisbal de Falset, al costat de la carretera en direcció de la Palma d’Ebre, la cova de Sant Llúcia, una cavitat natural de grans dimensions on es rendeix culte a la imatge de la verge, fou utilitzada l’any 1938 com a hospital militar durant l’ofensiva republicana de la Batalla de l’Ebre. Els equips mèdics van instal·lar un centenar de llits a l’interior de la cova, i van poder atendre a soldats dels dos bàndols, entre ells diversos brigadistes internacionals, i civils ferits durant els bombardeigs aeris a les poblacions del voltant.

Entre l’equip mèdic destacava la presència britànica del Spanish Medical Aid Comittee (Comité mèdic d’ajuda a Espanya). A la Gran Bretanya, la tasca a la cova-hospital fou utilitzada per la propaganda pro-republicana en un article titulat Spain at War, on apareixien nombroses imatges de l’improvitsat hospital militar. Els metges i infermers que hi van treballar van recordar posteriorment les díficls condicions de treball a la cova, les mancances en el subministrament de material i equip mèdic, i el pitjor de tot, l’alta mortalitat com a conseqüència del temps que es trigava en portar els ferits des del front de guerra fins a l’hospital. No obstant, una de les infermeres que hi va treballar, Patiente Darton, destacà que es van poder salvar moltes vides gràcies a les noves tècniques per tractar la grangrena i a la transfussió de sang envasada. El complexe fou evacuat davant l’avanç de les tropes franquistes.

Fins el mes de novembre de 2001, cap senyal, placa o ofrena recordava el passat militar de la cova-hospital. Un any abans, la historiadora anglesa Angela Jackson visità per primer cop la comarca del Priorat. Jackson realitzava en aquella època una investigació sobre el paper de les dones angleses durant la Guerra Civil espanyola. Algunes d’elles li havien transmès les vivències viscudes a la cova de Santa Llúcia. Aquella investigació va concloure amb la publicació del llibre, ‘Més enllà del camp de batalla: Testimoni, memòria i record d'una cova en la Guerra Civil espanyola’, obra de Jackson (Edicions Cossetània).

El 3 i 4 de novembre de 2001, es va celebrar el primer acte commemoratiu a la cova i es col·locà una primera placa en record als que “serviren, sofriren i moriren a la cova-hospital”. El 8 de maig de 2005 s’organitzà un segon acte d’homenatge, amb la participació, entre altres, de la International Brigade Memorial Trust (GB) –fundació en memòria de les Brigades Internacionals de Gran Bretanya i Irlanda–. El protagonista de l’ac fou el brigadista gal•lès Alun Menai Williams, de 92 anys, que tornava per primer cop a l’antic camp de batalla espanyol. Williams va tributà un emocionat record al seu company brigadist, Harry Dobson, mort a la batalla de l’Ebre i enterrat en una fosa comuna al cementiri de la Bisbal de Falset, on descansen la resta d’un total de 72 soldats republicans, espanyols i estrangers. El supervivient diposità sobre la fossa petits fragments de carbó de la zona minera gal•lesa on van néixer i créixer els dos vells amics. Aquell mateix dia, es van inaugurar uns plafons informatius a la cova de Santa Llúcia amb imatges de l’antic hospital militar. Recentment, s’ha col·locat una segona placa a la cavitat, dedicada al personal mèdic britànic que va treballar a l’hospital.


L'entrevista

Entrevista a Alun Menai Williams el 8 de maig de 2005 a la cova Santa Llúcia per A.Caralt. Publicada al Diari de Tarragona

‘Vivies amb por cada dia, a cada instant, però finalment s'accepta’

No havia tornat a Espanya des de 1938. Amb la dictadura de Franco va ser impossible i un cop arribada la democràcia, la seva dona, Maudie, va caure malalta. No podia deixar-la sola, durant quinze anys. Després de la seva mort, Alun Menai Williams, tot i la profunda tristesa va fer un últim pas endavant, escriure les seves vivències al front de l'Ebre
‘Quan ens van venir a rellevar i vam poder marxar d'aquest escorxador ple de roca, la meva roba estava rígida, plena de sang i polls. No hi havia terra per enterrar els morts. Quan vam deixar Pàndols, les carenes estaven plenes de fites de pedres on hi havia els cossos dels nostres camarades’. (Extracte del llibre autobiogràfic d'Alun Menai Williams, From the Rhondda to the Ebro).

Quina era la seva vida abans d'arribar a Espanya?
Era un treballador a l'atur buscant feina a Londres, on vivia (amb 23 anys d'edat). En aquella època, era membre del partit laborista i assistia a molts mítings del moviment antifeixista.

Per què va venir a lluitar?
Bé, tenia un amic que ja era Espanya i jo tenia experiència mèdica, creia que podia ajudar els meus companys i actuar d'acord amb les meves conviccions antifeixistes. Era molt injusta la situació creada aquí.

Va participar en moltes batalles?
A totes les grans batalles de la guerra civil: Jarama, Belchite, Terol, Aragó, Ebre....

Por?
Molt caos i molta por. Nosaltres pensàvem que feiem una bona feina, l'acció correcta. Però l'enemic tenia més bombes, armament, avions...

Va ser la causa de la derrota?
Completament. Si els republicans haguessin lluitat només contra espanyols, s'hauria vençut.

Va estar prop de la mort?
A cada moment, cada dia. Vius amb la por, demà pots morir. Però vius amb el perill i finalment ho acceptes.

Creia que Franco governaria durant dècades?
Sí, fins a la seva mort. Tal i com es va plantejar l'escenari mundial l'any 1945, amb l'aparició de la guerra freda, era presumible.

Decepcionat?
Amb el meu govern, des de l'any 1936, no vam fer res per ajudar la República espanyola.

Els exbrigadistes gaudeixen del mateix tracte al seu país que els veterans de l'exèrcit regular anglès?
No estem reconeguts realment.

Què va aprendre d'Espanya?
És un poble encantador, m'agraden, però eren molt pobres. Ara, quan he tornat, tots riuen, i tothom sembla ric.

PERSONAL QUE VA TREBALLAR A LA COVA HOSPITAL DURANT LA BATALLA DE L’EBRE. INFORMACIÓ COL•LOCADA A LA COVA HOSPITAL

• Doctor LEM CROME
• Doctor REGINAL SAXTTON
• Doctor DOUGLAS JOLLY
• Doctor MIQUEL GRAS ARTERO
• Doctor RAFAEL FUSTER GENER
• Infermera PATIENCE EDNEY
• Infermer ALBERT POU
• Infermera AURORA FERNÁNDEZ
• Infermera ADA HODSON
• Infermer JOAN PURSER
• Infermer RAMON MAURI SAMADA
• Adminstrativa NAN GREEN
• Manteniment JOHN KOZAR
• Ambulància MARTÍN QUIRÓS
• WINIFRED BATES
• MAX COLIN
• ROSE DAVSON
• LEEH MANNING