Búnquer d'artilleria de l'Ametlla de Mar Un mur al Mediterrani Bookmark and Share
Fonts consultades
- Informació pròpia diarideguerra.com

Al juliol de 1936 va esclatar la Guerra Civil Espanyola. L’aviació i la marina de guerra franquista, amb l’ajuda dels seus aliats italians i alemanys, bombardejaren la població civil i els objectius militars republicans. Aquest nou model de guerra va propiciar la construcció de defenses antiaèries i de costa en tot el litoral mediterrani.

La costa del municipi de l’Ametlla de Mar, situat entre Tarragona i el delta de l’Ebre, va ser fortificada per part la Generalitat de Catalunya i la República Espanyola. En aquella època es sospitava d’un possible desembarcament del bàndol Nacional arribat des de Mallorca.

Tot i mai produir-se aquest desembarcament, el procés de fortificació no es va aturar mentre va ser possible. Així, es van construir fortificacions que cobrien tota la costa del municipi, des de Sant Jordi d’Alfama, Cala Mosques i Cala Nova fins al Port de l’Estany i la Punta de l’Àliga. Per raons de visiblitat i estat de conservació, les estructures de Sant Jordi d’Alfama i el Port de l’Estany són les més destacades.

En el cas de Sant Jordi d’Alfama destaca l’espectacular niu de metralladora que hi ha situat a la punta, ben a tocar del mar, amb restes de dos fortificacions de períodes ben diferents.

Domini sobre el Golf de Sant Jordi

Però és al Port de l’Estany on hi ha, sense dubte, la fortificació més rellevant. Es un búnquer d’artilleria format per una bateria de tres canons, amb passadissos i sales comunicats entre si, permetent resguardar tant el material com les dotacions d’artilleria. L’emplaçament d’aquest complex militar ve donat per la seva privilegiada situació dominant tot el Golf de Sant Jordi. El complex militar estava format per 3 plataformes per albergar sengles canons de bronze del tipus obús 15 cm model 1891. La bateria només arribà a disposar de 2 d’aquestes peces d’artilleria. Actualment, es pot veure els suports metàl·lics per frenar l’impacte del retrocés de tir d’aquests canons obsolets ja durant la guerra.

Aquestes fortificacions solien ser fetes per batallons de treball o de fortificació, a vegades ajudats per gent del municipi per a serveis no estrictament militars, com pot ser transport d’aigua, material. Els treballadors civils a l’Ametlla de Mar cobraven un sou de deu pessetes diàries. A tot això hi hauríem de sumar el personal militar necessari per dotar la resta de defenses complementàries, donant com a resultat un gran moviment de persones.

La bateria de Costa de l’Ametlla de Mar no va complir el seu objectiu, ja que el desembarcament esperat no es va produir. El 13 de gener de 1939 quan l’exèrcit franquista ocupà l’Ametlla de Mar desmantella l’armament republicà, tot i que des de finals de l’any 1937 la bateria ja estava en desús.

Rehabilitació del búnquer
L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar inicià l’any 2008 el procés de rehabilitació del búnquer d’artilleria i un any més tard el finalitzà. L’interior del búnquer s’ha ambientat amb decorats, s’ha sonoritzat i s’hi han instalat panells explicatius i fotogràfies de l’època cedides pels veíns del municipi. La museïtzació també dona a conèixer el dia a dia de la gent del poble i dels soldats, què menjaven i com dormien i quina vida feien. Destaca, en aquest serntit, la projecció d’un curtmetratge de set minuts de durada en blanc i negre i sense diàlegs que narra la història d’un i una nena del municipi que es relacionen amb els soldats amagats al búnquer. El recorregut acaba amb una explicació sobre els vaixells que es van enfonsar en els anys de la Primera Guerra Mundial davant de la costa de l’Ametlla de Mar.