El cementiri de la Sénia Una guerra entre dos mons Bookmark and Share
Fonts consultades
- 'La Aviación Republicana y la Legión Cóndor en el Aeródromo de La Sénia' de Heribert García Esteller
- Informació pròpia diarideguerra.com

Diari de Guerra.-El petit cementiri del municipi de la Sénia (Montsià, Terres de l’Ebre) és un dels llocs d’enterrament amb restes de combatents de la Guerra Civil Espanyola més destacats de Catalunya. I ho és, no pel gran nombre de caiguts, sinó per la seva procedència i rellevància històrica.

Espanya fou el primer front on es van enfrontar les dues ideologies que van protagonitzar bona part de la Segona Guerra Mundial en una guerra ferotge per l’hegemonia mundial, l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica. Tots dos règims van traslladar soldats al front espanyol i la guerra aèria fou el seu principal escenari de combat. Un aviador de cada bàndol descansa al cementiri de la Sénia, Nikolai Andreevich Voloshenko per la Unió Sovietica i Erich Beyer per l’Alemanya nazi. Tots dos aviadors eren residents al camp d’aviació existent al mateix municipi, construït per l’exèrcit republicà el 1937 i reutilitzat per la Legió Còndor un any després.

L’aviador soviètic va morir el 4 de novembre de 1937. Tenia 27 anys i era membre d’un grup de caces Polikarpov I-16 ‘Mosca’. Va morir quan intentava enlairar-se amb el seu avió al camp d’aviació i una forta càrrega de vent van desestabilitzar l’avió. El van enterrar al cementiri del poble. Anys després, arran d’unes reformes al cementiri va ser traslladat a una fossa comuna. El novembre de 2008 es va instal·lar un monòlit en el seu record que el cònsol a Barcelona de la Federació Russa visita regularment.

A pocs metres del monòlit, es conserva, en estat d’aparent abandonament, la tomba de l’aviador de la Legió Còndor alemanya, Erich Beyer. L’avió que pilotava, un Heinkel He-51, del 4.J/88 va ser abatut el 8 de juny de 1938 a l’alçada del poble de la Torre d’en Domènech (Castelló). L’avió es va estavellar a terra i el pilot, de 25 anys, va morir a l’acte. Les seves restes van ser traslladades a Vigo, com feien amb tots els soldats de la Legió Còndor. Des d'allà s’embarcarien de retorn a Alemanya on seria enterrat. Però la família de Beyer, de gran tradició militar, va voler que el cos del soldat fos enterrat a la zona on estava destinat. Així, les restes van tornar a la Sénia i Beyer va ser enterrat amb tots els honors militars el 22 de juliol, un mes i mig després de la seva mort. Li fou concedit, a títol pòstum, la creu d’or amb espases.

L’historiador local Heribert Garcia assegura en el llibre ‘La Aviación Republicana y la Legión Cóndor en el Aeródromo de La Sénia’ que és l’únic soldat de la unitat militar de la Luftwaffe caigut a la Guerra Civil que no fou repatriat al seu país d’origen. Garcia relata en el mateix llibre que el mossèn de la Sénia no volia enterrar Beyer al cemeniri local pel fet de practicat la religió protestant. Sembla que un comandant de la Còndor va amenaçar-lo en acompanyar Beyer si no permetia l’enterrament del sodat. La làpida blanca de granit conserva una extensa inscripció en llengua alemanya deteriorada pel pas de les dècades. A diferència del monòlit de Voloshenko, a la làpida de Beyer no hi ha dipositats rams de flors en la seva memòria.

Tres veïns als camps nazis

El cementiri de la Sénia conté un tercer monument de relleu històric. Es tracta d’un monòlit en record als tres veïns de la Sénia víctimes de l’extermini nazi: Marià Lluch Bretó, Joan Ferré Bel i Enric Ferré Berenguer. El monument es va inaugurar el 1996. El cementeri està situat als afores del nucli urbà de la Sénia. El seu accés està ben senyalitzat.