‘A les 04.45 hores del dia 16 de novembre de 1938, el tinent coronel Manuel Tagueña, un cop tots els seus soldats s’havien retirat a la riba dreta del riu, va volar el pont de ferro de Flix, era el final de la batalla de l’Ebre’. Aquest és el text de la placa commemorativa col•locada al monument que commemora l’existència de la infraestructura i el final de la batalla més sagnant de la guerra civil espanyola. El monument fou inaugurat el 16 de novembre de 2009, 70 anys després del final de la batalla, al punt on es va aixecar al pont sobre el riu Ebre, al costat de la carretera C-12 i el polígon industrial del municipi. Es tracta d’una estructura formada per dos blocs de formigó units per un pont de ferro de petites dimensions. El pont de ferro de Flix fou construït per l’exèrcit republicà durant l’ofensiva de la batalla de l’Ebre i es convertí en un objectiu prioritari de l’aviació franquista.

Des del monument es gaudeix d’una excel•lent visió del meandre de Flix i el turó del meandre, presidit pel castell d’època carlina, construït entre els anys 1833 i 1839. A causa de la seva proximitat amb el pont, el castell fou bombardejat diverses vegades. Avui encara són visibles desenes d’impactes de metralla a les parets de la fortificació. Després de la guerra civil, l’edifici va quedar en runes i abandonat. L’any 2004, l’ajuntament de Flix va decidir rehabilitar-lo. Les obres van començar l’any 2009 i un any després la primera fase dels treballs ja havia finalitzat. Dins el castell s’obrirà un centre d’interpretació sobre el món del carlisme.

El Testimoni
Noticia extreta de l’article de Josep Medina al Diari El Punt, 17/11/2008. Acte d’inauguració del monument al pont de ferro i al final de la batalla de l’Ebre.
Diversos familiars de veterans de guerra van reviure entre els assistents l'experiència dels seus parents en aquell mateix lloc. Augusto González, fill de l'enginyer del pont de ferro, Teodoro González, va recordar el seu pare durant l'exili interior i la seua lluita per unes mínimes llibertats. Carmen Tagüeña, filla del coronel que va volar el pont, també va transmetre unes paraules: «Recordo que el meu pare va ser l'últim a creuar aquest pont. Va ser un sacrifici de tots els homes en una batalla quan la República ja estava perduda. Van ser uns esforços, no pas d'una guerra civil, sinó d'una batalla contra el feixisme», va dir Tagüeña amb el seu accent mexicà.