Refugi antiaeri de Flix 'Defenseu-vos dels atacs aeris' Bookmark and Share
Fonts consultades
- Hemeroteca Diari de Tarragona
- Informació pròpia diarideguerra.com

La nit del 23 de febrer de 1937 l'aviació franquista llençà més de 125 bombes sobre Flix, un municipi de la Ribera d’Ebre situat al costat del riu Ebre. Des de l’inici de la guerra civil, el complex químic de Flix, que acollia entre altres una fàbrica d’explosius de cloratita, s’havia convertit en un objectiu militar estratègic dels revoltats. El bombardeig danyà severament el complex, la colònia on residien els treballadors i part del nucli antic. Hi van morir un mínim de 8 persones. Aquest fou el detonant que conduí a l'ajuntament de Flix, amb la col·laboració de l'empresa Saltos y Riegos del Ebro, encarregada aleshores de la construcció d'un pont sobre el riu, a construir fins a vuit refugis antiaeris per protegir de les bombes la població i els treballadors de la fàbrica.

El refugi més extens s'habilità sota el complex químic. La caserna de la Guàrdia Civil també disposava del seu refugi mentre que al nucli antic se'n van construir cinc més amb l'objectiu d'acollir tota la població civil. Després d'aquell mes de febrer, la població utilitzà els refugis nombrosos cops fins a l'inici de la batalla de l'Ebre. A partir de llavors els bombardeigs sobre Flix es van intensificar ja que la vila comptava amb un segon objectiu militar de primer ordre, el pont de ferro instal•lat el 30 de juliol de 1938 per a transportar part de l'armament pesant de l'Exèrcit de l'Ebre a primera línia de foc. Al costat del pont, al marge dret del riu, s'instal·là un últim refugi per a protegir els pontoners. Els atacs deixaren un rastre de cases enrunades i cràters provocats per l'impacte dels projectils.

Avui l'estat dels refugis a Flix és divers. El més complet, ubicat al complex químic, ha quedat parcialment cobert d'aigua arran de la construcció de la presa de Flix mentre que els diversos refugis del nucli antic tenen l'accés des de patis privats i pateixen problemes d'humitat. El refugi del carrer Sant Josep, en canvi, disposava d'un accés des del carrer i el seu estat de conservació era acceptable. Estava ple de runa, llambordes i humitats. Fou utilitzat sense èxit com a cava i per fer-hi créixer xampinyons fins que l'any 2006 l'Ajuntament de Flix decidí realitzar una primera neteja de l'espai històric per a convertir-lo en un actiu turístic. Amb un segona subvenció, es contractà l'empresa Rams & Domènech per a dur a terme la museïtzació.

El refugi antiaeri posseeix dues entrades, protegides per voltes de canó cimentades. Originalment posseïa portes de fusta i sacs de terra al seu voltant per protegir la població de l'impacte de la metralla. La seva longitud era de 50 metres, disposava d'il·luminació i d'espais per ubicar bancs de fusta o lliteres per als malalts, segons fonts orals. Amb la museïtzació, s'ha il·luminat de nou l'espai imitant una instal·lació de l'època. A més, una desena de plafons i cartells de l'època expliquen abastament la funció i característiques del refugis, els efectes dels bombardeigs o la reacció de la població civil. La museïtzació també inclou la projecció d'un audiovisual amb nombroses imatges dels bombardeigs sobre Flix, una biga del pont de ferro i l'exhibició de dues bombes, una de les quals de 250 quilos recuperada dins el terme de Flix l’any 2005 durant les obres de construcció d’un regadiu. Cal afegir que l’espai encara conserva una inscripció de l’època on es pot llegir: «1937. G. M. (probablement les inicials de l’autor), día 23 de febrero bombardearon Flix». Per visitar el refugi cal trucar a l’Ajuntament.

Article d’Andreu Caralt publicat al Diari de Tarragona 23/11/2008 sobre el testimoni de dos veïns de Flix

'Fou esgarrifós'
Uns dels plafons més eloqüents del refugi és el record escrit de dos veïns de Flix del bombardeig de febrer de 1937. Antonio Ripoll i Francisco Cervelló van relatar a Francisco Ramon Visa les sensacions esgarrifoses d'aquella nit. «Al voltant de les deu de la nit es va sentir una forta explosió. Els vidres i les finestres, tot va saltar a trossos», explica Ripoll. Més tard recorda, «de sobte vaig sentir una forta olor de carn socarrimada. M'havien ferit el ventre i el braç!». Cervelló va ajudar Ripoll, malferit, fins al túnel del ferrocarril després d'haver desallotjat l'Hospital de Sang arran d'un nou bombardeig. Cervelló rememora aquella nit «on plovien bombes a dojo com realment esgarrifosa». Ripoll arribà a la casa del doctor i posteriorment fou traslladat a Reus.