La Xarxa d’Espais Històrics de la Batalla de l’Ebre va incorporar a finals de 2010 un nou espai històric, un campament de les tropes republicanes del XV Cos de l’Exèrcit de l’Ebre ubicat a la serra de la Fatarella, dins el terme d’Ascó però en el límit amb el municipi veí terraltenc.

L’existència d’aquest campament i de la propera línia fortificada de la Fatarella fou descoberta i difosa per l’associació cultural Lo Riu de la Fatarella l’any 2005. Cinc anys més tard, l’associació encarregà als arqueòlegs catalans Pere Rams i Josep Maria Pérez un estudi de documentació i catalogació arqueològica d’aquest sistema defensiu, construït l’estiu de 1938 per conservar les posicions conquerides durant l’ofensiva del mes de juliol i garantir un replegament ordenat de les tropes en cas de retirada, com així succeí.
Assabentats de l’existència de la línia, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) també encarregà a l’empresa dels dos arqueòlegs la recuperació del campament, amb l’objectiu de museïtzar-lo.

Situat en quatre terrasses agrícoles a diverses alçades al marge esquerre de la serra, les restes del campament es trobaven abans de l’actuació completament cobertes de vegetació. L’objectiu fou recuperar una part del campament, concretament la tercera terrassa, on romanen en diferent estat de conservació prop d’una desena de casetes construïdes en pedra.

Els arqueòlegs han netejat el camí d’accés al campament, han condicionat una rampa per accedir a les terrasses i han col•locat una barana de fusta protectora, han retirat els arbres que cobrien les cases i han consolidat la franja superior d’aquestes mateixes cases per evitar despreniments. Es tracta de construccions d’una planta, de mides irregulars, amb parets de 50 centímetres de gruix i 1,8 metres d’alçada, amb finestres a l’exterior i alguns refugis excavats sota la muntanya. Rams i Pérez no han trobat referències escrites a les parets de les persones que van conviure al campament però sí mostres de la complexitat del complex, com un sistema d’evaucació de les aigües o el terra enrajolat en una de les cambres.

Plafons explicatius
En una segona fase es van col•locar els plafons explicatius que completen la museïtzació. Els plafons fan referència a l’ordre general d’operacions emesa el dia 2 d’agost de 1938 pel general Juan Modesto, cap de l’Exèrcit de l’Ebre, sobre la decisió de fortificar el territori conquerit, i a les característiques del campament.

El campament exercí de lloc de concentració de tropes del XV Cos d’Exèrcit , comandat per Manuel Tagüeña. Un lloc on els comandaments podien haver descansat i planificat les operacions, a banda de ser un espai idoni per atendre els ferits i realitzar tasques d’intendència, entre d’altres.

Tot i la recuperació, el campament es troba en runes. I és que amb els pas dels anys han desaparegut les teulades d’uralita de les casetes, les finestres de vidre i els marcs, i fins i tot les rajoles d’algunes cambres.