Diari de Guerra.-La zona del Club Nàutic i l'àrea natural de l'Aubadera de Móra d'Ebre fou una de les principals zones de pas de les tropes republicanes sobre el riu Ebre durant la batalla de l'Ebre, a l'estiu i la tardor de 1938. L'àrea s'havia de convertit en un centre d'interpretació sobre la maniobra del pas del riu a l'aire lliure però la manca de finançament necessari descartà el projecte el primer semestre de 2011.Tot i això encara són diversos els elements visitables en aquesta àrea de la població que recorden aquella valenta maniobra.

La pontona 

L'element més destacat és, sens dubte, un tipus d'embarcació de ferro anomenada pontona utilitzada per les tropes republicanes per creuar el riu Ebre el juliol de 1938. L'any 2007, l'Ajuntament de Móra d'Ebre va decidir convertir el lloc en record de tots els soldats caiguts en la defensa de Catalunya i va col·locar als peus de l'embarcació una estela amb una placa on es pot llegir un paràgraf de l'himne de Catalunya.

L'11 de setembre d'aquell any, diada nacional de Catalunya, l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Josep Duran (ERC) va recordar la importància estratègica dels passos aixecats pel Batalló de Pontoners agregat a les forces d'Enginyers de l'Exèrcit de l'Ebre durant el conflicte.«Es col·locaven pontones com aquesta, una darrere l'altra sobre el riu, ia sobre d'elles, taulons de fusta». Els ponts temporals, va relatar, permetien el pas de queviures i material bèl·lic per als soldats atrinxerats en les serres de Pàndols o Cavalls mentre que la mateixa estructura permetia traslladar de tornada els soldats ferits cap als hospitals de campanya instal·lats al Priorat, «la cua de ferits arribava a les portes de l'Ajuntament i cada matí l'aviació franquista bombardejava aquesta posició que es reconstruïa a la nit », va afegir l’alcalde aquell dia.«Molts van morir i alguns estan enterrats en aquest mateix lloc, per tot això aixequem aquesta estela de la llibertat, en seva memòria, és un reconeixement just i lloable », va sentenciar.

La fossa perduda

El segon element destacat és la petita pista poliesportiva situada darrera de la pontona, construïda damunt d’un antic hort convertit en una fossa comuna durant la batalla de l’Ebre. És possible que en aquesta fossa hi fossin enterrats alguns membres del batalló de pontoners durant la batalla però és desconeix si les seves restes encara hi són presents, van ser desenterrades poc després de la guerra o durant el gran trasllat de fosses comunes localitzades arreu de l’Estat Espanyol fins el Valle de los Caídos a partir de 1958 i durant els primers anys de la dècada dels anys 60 del segle XX.

L’historiador de referència sobre la batalla de l’Ebre, Lluís M. Mezquida, assegurà que a l’Hort de Cardoneta hi van ser enterrats els pontoners republicans morts a la vila. Ara bé, l’exacalde de la població, Ramon Calanda, va puntualitzar en un article publicat al Diari de Tarragona per Andreu Caralt que la majoria dels enterrats a l'indret no serien pontoners,«que es protegien prou bé dels atacs de l'aviació», sinó soldats mortalment ferits procedents dels fronts de Pàndols, Cavalls, Corbera i les Camposines, a banda de cossos de soldats dels dos bàndols«que baixaven surant per l'Ebre». Sigui com sigui, el propietari de l'hort explicà anys després que no volia llaurar l'espai per respecte als morts.

A finals dels anys 80 del segle XX, entre 1988 i 1989, el Club Nàutic de Móra d'Ebre aixecà el terreny de l'hort que havia adquirit per situar-hi al damunt l’actual petita pista poliesportiva. Es va excavar més d’un metre sota terra i no es va descobrir la resta de cap soldat. El coordinador tècnic del COMEBE i historiador ebrenc, David Tormo, i la doctora en història contemporània de la UB i experta en fosses comunes a Catalunya,Queralt Solé, no tenen coneixement de cap trasllat al Valle de los Caídos. Una de les versions més versemblants és que els soldats enterrats o semienterrats a l'Hort de Cardoneta fossin recollits per les tropes franquistes i enterrats en un altre indret just acabada la guerra, potser en un cementiri com succeí en altres fosses descobertes llavors.

Els refugis i l'hospital

El tercer element destacat de l’àrea, molt a prop de la pista poliesportiva, és l’entrada a dos refugis excavats al talús del castell on probablement es protegien els pontoners durant els atacs aeris. Els dos refugis estan abandonats i coberts de terra.

El quart element destacable és l’existència d’una vivenda de grans dimensions al carrer passeig de l’Ebre, antiga Fonda del Comerç, la planta baixa de la qual fou habilitada com a hospital de sang per atendre d'urgència els soldats.

Malgrat la importància històrica de l’indret no hi ha cap pannell explicatiu ni cap senyalització.