El refugi antiaeri de la Font Gran Civils sota les bombes Bookmark and Share
Fonts consultades
- Hemeroteca Diari de Tarragona
- Informació pròpia diarideguerra.com

Les tropes republicanes van creuar el riu Ebre el 25 de juliol de 1938. Un dia després, el petit poble de Benissanet, a la comarca de la Ribera d’Ebre, fou bombardejat per l'aviació franquista. Prop del poble, el republicà exèrcit de l'Ebre habilità al riu un pas per a les tropes, convertit en un objectiu insistent de l'aviació enemiga. Benissanet, amenaçat, decidí construir un refugi sota la plaça. Segons la investigació duta a terme per Núria Grau, Albert Pujol i Joan Ramon Vinaixa, i publicada a la revista local ‘L'Aufàbiga’, fou el comandament republicà instal·lat a Benissanet qui n'ordenà la construcció. Hi van treballar soldats, que s'encarregaven de cavar i desgranar el terreny, i veïns, la majoria dones joves, que treien els cabassos plens de terra a l'exterior. La gent del poble no hi treballà de forma voluntària, sinó obligada, de nit i per torns.

El refugi té una longitud aproximada de 100 metres, una alçada de 170 centímetres i un disseny sinuós, probablement per evitar l'efecte letal d'una ona expansiva. A més, bona part de la cavitat fou revestida amb maons d'obra per augmentar la seguretat de la població refugiada. Quan sonava l'alarma aèria, la població i els soldats destinats a Benissanet accedien al refugi per una de les tres boques d'entrada. A l'interior, i il·luminats amb llums d'oli i de carbur, esperaven la fi de l'atac drets o asseguts, mentre que als més petits els col·locaven un petit bastó a la boca per protegir-los dels efectes del bombardeig.

El refugi de la Font Gran i els altres dos refugis existents a Benissanet van caure en l'oblit després del conflicte, tot i que la població en coneixia l'existència. L’any 2006, l'Ajuntament de Benissanet ja va mostrar interès per recuperar la cavitat de la plaça de Catalunya. El 2009, s’inaugurà l'espai, que compta amb una sala on s'ofereix un audiovisual sobre la construcció del refugi, amb testimonis de les veïnes que hi van participar.


Entrevista d’Andreu Caralt publicada al Diari de Tarragona 19/04/2009 amb dues veïnes que van treballar en la construcció del refugi

Rosa Ayet ‘Era com una pel•lícula de cinema’
Rosa Ayet, de 85 anys, treballà de jove en la construcció del refugi, «durant un mes», recorda. El seu torn era de sis de la tarda a dotze de la nit, colze a colze amb els soldats republicans, «uns bons nois». Ayet vivia, com molts veïns, a les afores del poble, a la zona de les sènies, on la seva família havia habilitat un forat sota terra per a protegir-se en cas d'atac. Defineix les seves vivències al bell mig del front de guerra durant la batalla de l'Ebre «com una pel·ícula de cinema, amb les marxes aèries de les 'paves' o els milers de fulletons que es llençaven des de l'aire». Ara fa pocs dies, tornà a baixar al refugi, «i la sensació és com si somies, mai m'hauria pensat que el tornaria a veure».

Teresa Bertolí ‘He plorat en recordar aquells anys’
Teresa Bertolí, de 91 anys, fou una de les veïnes que participà en la construcció del refugi de Benissanet. Recorda que treballaven de nit amb els soldats republicans, traient cabassos i cabassos de cànem plens de terra del refugi al carrer. La feina s'allargà setmanes fins a completar-se però ella no entrà mai al refugi per a protegir-se. Vivia, com la majoria de veïns, fora del poble, a la zona de les Sènies. Explica que no tothom volia protegir-se al refugi «perquè havíem sentit a dir que el refugi de Móra d'Ebre havia quedat afectat per un bombardeig i hi havia mort gent». Bertolí ha tornat a baixar al refugi, «m'he emocionat i he plorat recordant tots aquells anys».