La vila de Gandesa, capital de la comarca de la Terra Alta, amb aproximadament 3.000 habitants, i els seus entorns més propers són escenaris claus de la batalla de l’Ebre. El pla d’operacions de l’ofensiva de l’Ebre dissenyat per l’exèrcit republicà establia que Gandesa era un objectiu de conquesta imprescindible per a continuar avançant dins de territori aragonès i valencià amb l’objectiu final d’unir-se amb l’exèrcit republicà de Llevant, ubicat en territori valencià.Un cop iniciada la batalla de l’Ebre, Gandesa es convertí en l’escenari clau de la defensa dels franquistes. La vila va patir durant molts dies l’atac ferotge de les unitats d’èlit republicanes, entre elles les brigades internacionals, però Gandesa no va caure mai, de la mateixa manera que tampoc ho va fer mai Vilalba dels Arcs. L’ofensiva republicana s’aturà a les portes de les dues poblacions.

Avui són nombrosos els espais de Gandesa vinculats a la guerra civil i la batalla de l’Ebre.

1.-El cementiri municipal. Els murs del cementiri, situat a l’entrada de la vila, també van ser un dels punts més avançats de l’ofensiva republicana i es van convertit en parapets improvisats. Al seu interior, es poden veure dins el recinte plaques i creus commemoratives dedicades als soldats dels dos exèrcits.

1.-Làpida rectangular de marbre gris amb la llista de persones enterrades estesa a terra. Forma part d'un conjunt monumental format per una mena d'altar a la capçalera coronat per una creu i envoltat per pilons units per cadenes que tanquen tot el perímetre del conjunt. La làpida amb els noms dels caiguts s’encapçala amb la llegenda franquista ‘A los caidos en Gandesa por Dios y por España’.

2.-L’any 1987 s’erigí un monòlit dedicat a tots els Gandesans morts en defensa de la República.

3-Làpida del voluntari nord-americà de la Batalló Abraham Lincoln, Kenneth Frederick Nelson (Colorado 1916-Gandesa 1938). Al seu darrera hi ha més 14 creus blanques amb el nom de soldats caiguts al front el primer semestre de 1938 i la data de la seva mort. Entre elles hi ha la del cabo Severino Vasquez Blanco.

2.-La cooperativa agrícola. Edifici modernista que va ser construït el 1919 pel conegut arquitecte César Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí. El dia 26 de juliol, les brigades 13 i 15 de la 35 Divisió Internacional republicana van arribar a la cooperativa, situada a l’entrada del poble. A l’avinguda Catalunya, davant de la cooperativa, es va instal·lar al 2001 un monument en record als soldats de la Lleva del Biberó.

3.-La làpida a l’aviador de la Legió Còndor. En una paret lateral de l’edifici de les Escoles Velles es conserva una làpida rectangular de pedra gris clavada a terra amb una creu de Malta gravada a la part superior i una inscripció gravada a la part inferior de l’aviador de la Legió Còndor, Heinz Willer, abatut el 20 d’agost de 1938 a les proximitats de Gandesa pels impacte de la força antiaèria. Willer fou l’únic que va perdre la vida, mentre que el seus companys van poder saltar en paracaigudes des del Heinkel 111 que tripulaven. La làpida ha rebut l’agressió d’un desconeguts que van pintar la creu amb pintura de color blava.

4.-Les Escoles Velles.-Van ser inaugurades l'any 1927 i convertides consecutivament en hospital de sang republicà i hospital de bàndol franquista durant la Guerra Civil. Amb l'arribada franquista, l'espai tornà a acollir els alumnes de Gandesa, i després de diverses vicissituds l'any 1999 es transformà en la seu del primer Museu de la Batalla de l'Ebre, el primer al front de l’Ebre, gestionat per l’entitat privada Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE). Durant l'any 2010, l'edifici es va sotmetre a una profunda rehabilitació de la seva estructura, afectada pel pas del temps. De manera paral·lela, el CEBE, conjuntament amb l'Ajuntament de Gandesa i la Generalitat van iniciar els treballs per construir un nou espai museogràfic que subratllés el paper central de la capital de la Terra Alta dins la batalla de l'Ebre. El 21 d'abril de 2011 va obrir les seves portes el Museu Memorial de la Batalla de l'Ebre a Gandesa.

5.-Plaça de la farola.-El dia 31 de juliol de 1938, les forces de la 2a Brigada de la 13 divisió franquista, es veieren obligades a construir parapets amb sacs a la plaça de la Farola per tal de defensar l'avenç de les tropes de la 16 divisió republicana que després d'un atac en massa a tot el front havien desbordat les posicions nacionals fins arribar a les portes de la Cooperativa agrícola. Un contraatac amb les unitats de reserva de la 74 divisió va restablir el front a les afores de Gandesa. La plaça de la farola és el principal nus de comunicacions de Gandesa on s’hi creuen quatre carreteres.

Un dels edificis més emblemàtic de la plaça de la farola és la fonda de P. Manyà. Es tracta d’un edifici de 1868, reformat posteriorment. Totes les seves façanes van patir centenars d'impactes de bala durant la Guerra Civil, degut a la seva situació en un lloc estratègic d'encreuament de vies de comunicació. Testimonis entrevistats per Diari de Guerra asseguren que l'edifici va acollir un hospital de campanya franquista durant la batalla de l'Ebre.

6.-L’església de la mare de Déu de l’Assumpció. Edifici romànic de transició al gòtic amb una excepcional portalada de l’Escola de Lleida. L’ampliació del segle XVII va canviar la seva orientació i el va fer més alt, també se li va afegir un campanar de 40 metres de d’alçada. Durant la batalla de l’Ebre, dalt del campanar s’hi va instal·lar un observatori i una metralladora. El campanar va patir nombrosos impactes d’artilleria, encara avui molt visibles.

7.-A la plaça de l’Església hi ha un monòlit dedicat ‘A tots els gandesans morts a la guerra’

8.-Casa pairal de la família Serrano Suñer.-La família del primer ministre d’afers exteriors del règim franquista, la família de Ramón Serrano Suñer, disposava a principis del segle XX de diverses finques agrícoles a la zona i d’una casa pairal al carrer Miravet, antic carrer Serrano Suñer. A l’edifici d’època medieval de noble llinatge hi va passar part de la seva infància el que va ser cunyat de Franco, Serrano Suñer.

9.-Monument aixecat per l'Associació d'Aviadors de la República (ADAR). Fou erigit el 14 d’agost de 1978 en motiu del 40è aniversari de la batalla de l’Ebre en “homenatge a tots els que van morir a la guerra civil espanyola”. El monument està ubicat en una plaça davant del Consell Comarcal de la Terra Alta.