El memorial de les Camposines En record als desapareguts Bookmark and Share
Fonts consultades
- Hemeroteca Diari de Tarragona
- Informació pròpia diarideguerra.com

 

El 5 de juliol de 2005, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, inaugurà un edifici a la comarca de la Terra Alta, escenari central de la batalla de l’Ebre, per a recordar els soldats caiguts dels dos bàndols i acollir les restes humanes de la batalla encara escampades pels camps de la comarca. El memorial de les Camposines, finançat per la Generalitat, és un edifici de formigó mig soterrat sobre un petit turó, al costat de l’ermita de Sant Bertomeu, municipi de la Fatarella. 

Deu biografies sintètiques d’excombatents d’ambdós bàndols presidien l’entrada del monument, com a exemple de tots els caiguts durant els 115 dies de batalla, entre 20.000 i 30.000 soldats segons les fonts. Però malgrat les bones intencions, el memorial ha jugat un paper secundari dins la Xarxa d’Espais de la Batalla de l’Ebre des de la seva inauguració.

I és que a mesura que s’anaven inaugurant espais més atractius per als visitants, ja siguin centres d’interpretació o espais històrics com zones de trinxeres, el memorial queia en l’oblit i no aconseguia representar aquell espai de dol imprescindible per als familiars dels desapareguts.

 

A finals de 2010, el govern d’esquerres de la Generalitat de Catalunya afrontà les últimes setmanes de la legislatura i decidí en un dels últims actes de recuperació de la memòria del bàndol vençut a la guerra civil la modificació del memorial de les Camposines per a reforçar el seu paper d’espai de dol. Les deu biografies sintètiques van ser eliminades i en seu lloc s’hi van col·locar desenes de plaques amb el nom dels 1.145 soldats desapareguts inscrits en el cens de desapareguts obert per la Generalitat, prop del 60 per cent dels quals eres originaris de Catalunya, un 40 per cent de la resta de l’Estat i un 2 per cent d’altres països europeus. La immensa majoria d'ells van participar al bàndol republicà.

El 24 d’octubre de 2010 el conseller d'Interior, Joan Saura, inaugurà el nou memorial amb l’ofrena d’un gran ram de roses amb els colors de la senyera de Catalunya. Saura assistí aquell dia a la Terra Alta per a presidir a Gandesa el primer acte insitucional d’homenatge als familiars dels soldats desapreguts, en el qual hi van assistir més de 2.000 persones.

Espai clau de la batalla de l’Ebre

El memorial de les Camposines és divideix en tres espais. A la planta baixa s’hi poden admirar les plaques amb el noms dels 1.145 soldats desapareguts i els records que els familiars hi dipositen de forma anònima. En una habitació de 40 metres quadrats, restringida al públic, es dipositen les restes descobertes dels combatents. L’abril de 2009 l’ossari va rebre les restes de 35 soldats recuperats al municipi veí de Corbera d’Ebre.

A través d'una escala que simula la traça d'una trinxera, s'accedeix al mirador del monument, amb una privilegiada panoràmica sobre les serres de la Fatarella, Cavalls i Pàndols, tres espais històrics clau de la batalla de l’Ebre. El mirador compta amb diversos plafons interpretatius sobre la importància històrica de l'indret. 

Durant la batalla de l’Ebre, l’espai de les Camposines fou considerat un espai de gran valor estratègic ja que es tracta d’un nus de comunicacions per carretera. L’espai fou l’objectiu de la majoria d’ofensives franquistes per obligar l’exèrcit republicà a tornar a creuar el riu.

La XIII Brigada Internacional de la 35 Divisió republicana conquerí les Camposines el matí del dia 25 de juliol de 1938. El seu control era vital per a l’ofensiva republicana, ja que permetia la comunicació entre la ribera del riu Ebre i la primera línia del front, fent possible l’arribada dels subministraments necessaris per als combats i l’evacuació dels ferits.

El lloc fou l’objectiu de tres ofensives de l’exèrcit franquista sobre les forces republicanes per tal de forçar la seva retirada: el 3 de setembre, el 18 de setembre i la darrera, l’1 d’octubre. Però no seria fins el 30 d’octubre amb l’atac a Cavalls que el front republicà va cedir fins a permetre ocupar la posició l’11 de novembre, cinc dies abans del final de la batalla. Per a les forces nacionals, recórrer els prop de 10 quilòmetres de distància entre Gandesa i les Camposines, van suposar prop de 90 dies de durs combats durant els quals van haver de conquerir cada serra i cada barranc on les forces republicanes van resistir sense recular, gràcies en part de l’estratègia defensiva de les tropes del cos d’exèrcit de Manuel Tagueña.