El Cim de la Mort, Hill 481 Britànics i legionaris, cos a cos Bookmark and Share
Fonts consultades
- 'Devolvamos al pueblo su sonsira' de George Wheeler
- 'La Batalla del Ebro. Asedio y defensa de Gandesa' de Lluís M. Mezquida
- 'Del Ebro a Gandesa' de Francisco Cabrera Castillo
- Informació pròpia diarideguerra.com

Diari de Guerra (Andreu Caralt).-Situada a uns dos quilòmetres de Gandesa, el Cim de la Mort –també conegut pels historiadors com la Cota 481, Hill 481 (pels britànics), Puig de l’Àliga o ‘El Grano’- fou un dels escenaris més recordats de la batalla de l’Ebre, per la cruesa dels combats que van protagonitzar el Batalló Britànic de la XV Brigada Internacional i la Sisena Bandera de la Legió. Avui, és un indret abandonat, situat al costat del quilòmetre 12 de la carretera C-43 entre Gandesa i Pinell de Brai.

Monument franquista
A peus del cim, en una esplanada no senyalitzada, es conversa, tanmateix, un monument commemoratiu erigit en època franquista. El monument forma part del Cens de Simbologia Franquista redactat pel Memorial Democràtic de la Generalitat. No existeixen pràcticament referències de la construcció però la poca informació disponible apunta que fou construït en record a la Sisena Bandera de la Legió, unitat franquista que defensà la cota i que finalment van mantenir en les seves mans malgrat els reiterats atacs.

Es tracta d’un monument de pedra constituït per una doble base sobre la qual hi ha un cub de grans dimensions i a sobre d'aquest una piràmide on, a la part frontal, hi ha gravat el símbol falangista i del Movimiento del jou i les fletxes. El símbol està degradat per actes vandàlics. El monument, en tot cas, es troba en estat d’abandonament i no s’ofereix cap informació sobre la transcendència històrica de la posició. El cim conserva molt pocs arbres i a la seva part més alta no hi ha cap petjada evident de la batalla.

L’accés a l’espai històric no està senyalitzat i no forma part de la xarxa d’espais de la batalla de l’Ebre gestionada pel consorci públic del Comebe. El conjunt muntanyós està format pel Cim de la Mort (cota 482) i el seu cim veí (Puig de l’Àliga, cota 484), segons l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Una porta d'entrada a Gandesa
Al vespre del mateix dia 25 de juliol, dia de l’inici de l’ofensiva, el britànic Batalló 57 de la XV Brigada Internacional ‘Lincoln’ es trobava davant de les dues cotes. El soldat d’aquest batalló, el londinenc George Wheeler, relatà al llibre ‘Devolvamos al pueblo su sonrisa” la importància estratègica del Cim de la Mort. “Dominava quilòmetres de terreny. Era considerada la clau de l’estratègica localitat de Gandesa. Els feixistes ho sabien i no havien escatimat esforços per a la seva defensa”. A banda de dominar Gandesa, la posició controlava la carretera clau entre Gandesa i Tortosa, l’actual C-43.

L’historiador britànic Richard Baxell situa el primer atac sobre Hill 481 el 27 de juliol. Tres dies després, el 30 de juliol, la segona companyia del mateix batalló inicia un desesperat intent de conquerir la cota. Baxell situa l’últim i fracassat intent de conquerir la posició el 3 d’agost. La 35 Divisió Internacional, on estava integrada la XV BI, fou rellevada de primera línia de foc entre els dies 5 i 6 d’agost.

Segons Wheeler els atacs es van perpetuar sense èxit. “Cada día corríamos, nos arrastrábamos, tropezábamos intentando alcanzar su cima. Se plantearon ataques desde distintos puntos, siempre con idéntico resultado. Suplicábamos aviones y carros que nos ayudasen a tomar aquella posición inexpugnable”.

En canvi, l’escritor Lluís M.Mezquida relata al llibre ‘La Batalla del Ebro. Asedio y defensa de Gandesa’ (1997), que la Cota 418 va ser conquerida i perduda diversos cops pels dos bàndols “fins que el 3 d’agost quan s’estableixen definitivament les forces de la Bandera (de la Legió)”.

Joves britànics mort en combat
Una xifra significativa de voluntaris britànics van morir durant aquells dies. Wheeler relata a les seves memòries la mort del londinenc Lawrence Prime, ferit el 27 de juliol i mort un mes més tard en un hospital de Barcelona. La del tinent Lewis Clive, remer destacat a Oxford, regidor laboralista a Kensington, i cap d’una de les companyies del batalló, i també la del brillant matemàtic, científic i escriptor David Guest, al 27 anys d’edat. Jack Jones, que va tornar al front de l’Ebre a la dècada passada per participar en diversos actes commemoratius, fou ferit a la mateixa cota.

El principal enemic del Batalló 57 britànic fou la Sisena Bandera de la Legió, que arribava per defensar la mateixa posició entre el 26 i el 27 de juliol. Començarien, a partir de llavors, els combats entre brigadistes britànics i legionaris. Els combats es van generalitzar durant diversos dies i la lluita va arribar al cos a cos.

El sacrifici de la Sisena Bandera
La memòria de la Legió, recollida al llibre de l’historiador Francisco Cabrera Castillo ‘Del Ebro a Gandesa’ assegura que la seva Sisena Bandera va patir el 50 % de baixes entre el 25 i el 30 de juliol (35 morts i 273 ferits). En total estima que els combats per la Hill 481 van causar uns 200 morts i 400 ferits.

Pels combats al Cim de la Mort, el comandament franquista atorgà a la Bandera set medalles militars. El subtinent Sánchez López, per exemple, malgrat rebre dues ferides greus, es va negar a ser evacuat,i animà als seus companys a continuar la lluita “llençant bombes de ma contra els atacants, en una desesperada defensa”. El tinent Goded Alonso i l’alférez Cabello Sabio van morir en combat. I el legionari Tapia Fernández atacà cos a cos i llençant bombes de ma contra un grup de brigadistes, en va matar a dos, “i després de agafar-los el fusell metrallador va obrir foc contra la formació enemiga, obligant-la a replegar-se, i perseguint-la malgrat trobar-se greument ferit”.