La posició atrinxerada de les Devees formava part de la xarxa de protecció del poble de la Fatarella (Terra Alta) durant la batalla de l’Ebre. El centre de la posició és un refugi, que encara es conserva, utilitzat com a cambra per a dormir i per amagar-se. Sobre del refugi hi ha una línia de trinxeres que destaca per la seva forma de ziga-zaga, fet que permetia reduir l’efecte dels obusos enemics i facilitar la defensa. Originàriament tenia prop de 180 centímetres de profunditat, encara que els efectes de la sedimentació n’han reduït la fondària fins les mides actuals.

Les Devees (cota 536) és una de les posicions considerades de reraguarda. Fou construïda per tal de defensar la Fatarella. L’evolució de la batalla, orientada per les forces franquistes cap al nus de les Camposines i les serres de Pàndols i Cavalls, va allunyar aquesta posició de la primera línia de combat. És a partir de l’11 de novembre, durant la retirada de l’Exèrcit de la República, que aquesta posició, i altres de properes, serveixen per a frenar l’avenç franquista i per a possibilitar una retirada ordenada.

El sistema defensiu es situa al costat de la carretera que uneix la venta de les Camposines i el poble de la Fatarella. Un cartell visible a la carretera assenyala la pista forestal que condueix fins a la posició. Hi ha una petita zona d’aparcament al costat mateix de la carretera.

L’espai històric dels Barrancs, partida agrària de Vilalba dels Arcs, formava part de la línia defensiva que les forces republicanes van establir entre aquesta població i la Pobla de Massaluca. De les obres de fortificació efectuades per les unitats republicanes es conserven prop de 700 metres de trinxera amb diferents elements: pous de tirador, refugis, barraques i línies d’evacuació.

La trinxera és una rasa d’entre 150 i 180 centímetres de profunditat que compta amb un parapet de pedra o de sacs terrers per tal de protegir els combatents i permetre disparar des d’una posició dominant. De les trinxeres, en posició avançada, sorgeixen els pous de tirador, on els soldats amb armes automàtiques i granades de mà, cobrien el front i dificultaven l’atac. A la reraguarda de la trinxera es situen les trinxeres d’evacuació, on arriben noves tropes i subministraments, i s’evacuen els ferits.

La línia del front de guerra que es va establir entre les poblacions de Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca va restar estabilitzada des dels primers dies de la batalla, a finals del mes de juliol de 1938. Els comandaments franquistes van conduir les seves ofensives en altres sectors del front, convertint aquesta àrea en el que es coneix com un sector inactiu, on no es van registrar grans enfrontaments tot i existir un continuat intercanvi de foc entre les posicions republicanes i franquistes.

Amb l’enfonsament del front republicà a la darrera ofensiva franquista, iniciada el 30 d’octubre, les unitats republicanes d’aquest sector es van replegar sobre Ascó per tal de retornar a l’altra riba del riu. Un cop abandonades aquestes posicions, les unitats franquistes les van ocupar el 14 de novembre sense necessitat de combatre.

L’espectacular sistema dels barrancs s’ubica al municipi de Vilalba dels Arcs. Des d’aquest municipi cal agafar la carretera fins a la Pobla de Massaluca. Pocs minuts després d’iniciar el trajecte, un cartell senyalitza una pista forestal que condueix fins el sistema defensiu.