El municipi terraltenc de Vilalba dels Arcs manté viu el record dels tràgics fets que van succeir el 22 de juliol de 1936, cinc dies després de l'alçament per part dels militars sublevats. Aquell dia, 16 persones van morir assassinades i fins a 39 persones en total moririen durant aquella espiral de violència provocada pels milicians anarquistes contra veïns d'ideologia conservadora del municipi.

L'historiador David Tormo dissecciona els fets amb extremada claredat en el llibre 'Breu Història de la Guerra Civil a Catalunya' (Edicions 62, 2005). Segons el seu relat, Vilalba dels Arcs posseïa llavors una població de 1.500 habitants. Durant el primer terç del segle, les friccions entre la dreta carlista i una esquerra republicana i liberal eren habituals. A les eleccions de febrer de 1936, el Front d'Ordre guanyà per un escàs marge de 40 vots. Del 19 al 22 de juliol, els partidaris de cada un dels bàndols es van concentrar en els seus respectius centres socials, Lo Centro per a les esquerres, i El Rossinyol, per a les dretes, situats a només un centenar de metres un de l'altre. Aquells tres dies van fer guàrdia davant els aparells de ràdio per a conèixer el resultat dels combats a Barcelona.

El 21 de juliol es van concentrar a Gandesa uns 600 milicians anarquistes procedents del Baix Aragó, Tortosa i Móra d'Ebre a més de la mateixa capital de la Terra Alta. Allí van rebre un missatge conforme la gent de dretes s'havia rebel·lat a Vilalba dels Arcs i controlaven la situació. Davant d'això, el contingent decidí alliberar el poble veí del 'domini feixista'. Tormo creu que aquesta afirmació sembla 'lluny de la realitat' ja que no hi ha cap indici que aixo hagués estat així i sosté que l'aixecament de les dretes a Vilalba propugnat anys després pel franquisme fou un mite "a la recerca d'herois i màrtirs que justifiquessin la seva croada".

Sigui com sigui, el matí del 22 de juliol els 600 milicians van arribar a Vilalba dels Arcs sense trobar oposició i es van concentrar davant Lo Centro. D'allí van anar fins al Rossinyol per a exigir la rendició dels concentrats allí. 45 homes es van rendir i alguns més van poder fugir camps a través. Amb els detinguts formant una columna es van dirigir fins a l'Ajuntament, on hi havia la presó municipal.

Els milicians havien ordenat que les persianes de les cases fossin apujades per evitar l'acció d'algun emboscat. A la plaça de l'Ajuntament s'alça una casa pairal, casa Martell. Hi vivien el propietari Francesc Satué, el seu fill, el vicari de la parròquia i dos veïns més. No van alçar les persianes i van esperar la columna. Un cop aquesta s'aproximà, des de casa Martell van obrir foc i van matar l'abanderat de la columna. Va començar llavors el 'bany de sang', com ho defineix Tormo. Els detinguts van intentar escapar pels carrers mentre la casa Martell es convertia en un nucli de resistència. El setge a la casa pairal va durat poc perquè els resistents es van quedar sense municions. Satué i el seu fill es van rendir però van ser detinguts i executats aquell dia. A la plaça van morir 12 persones més, arran dels trets mentre fugien d'algunes execucions sumàries, relata Tormo al llibre.

S'inicià llavors la detenció de veïns sospitosos, prop de 60, per a ser conduïts a Tortosa, on serien reclosos. Dos d'ells van morir el dia 24 a l'hospital a causa de les ferides de bala durant els fets de la plaça. A primers d'agost, l'exalcalde i el primer tinent d'alcalde, dos dels detinguts, van ser executats a les afores de Tortosa. El 28 de juliol, dos veïns de Vilalba van ser executats al cementiri de Corbera d'Ebre. El 7 d'agost el vicari de la parròquia i els dos veïns que havien escapat de casa Martell van ser detinguts i executats. Quatre dies després, 14 dels detinguts també van ser executats. En total, resumeix Tormo, 39 veïns de la població morts. L'odi sembrat tornà a esclatar un cop acabada la guerra quan una nova espiral de violència, controlada pel govern franquista, va costar la vida a 14 veïns de la població, tots gent d'esquerres.

Avui, el centre El Rossinyol s'ha convertit en el principal equipament social i cultural del poble després que unes obres de rehabilitació han permès modernitzar la sala del cafè, el teatre i la sala de ball. A més, l'espai acull avui un museu dedicat a la vida dels soldats durant la batalla de l'Ebre i espais per a entitats locals.

Enfilant el carrer Major s'arriba a la plaça de l'Ajuntament, on es conserva la casa Martell. Segons fonts locals, la casa pairal fou enderrocada durant els anys de guerra i reconstruïda per la família dels propietaris durant el franquisme. Entre la casa i l'Ajuntament es conserva un monòlit franquista de grans dimensions de planta quadrangular amb la representació d'una creu que l'abraça en tot el seu perímetre. A sota de la creu hi ha un escut, i a sota d'aquest una inscripció amb el text 'Caídos por Dios y por España ¡Presentes!'. L'anterior govern d'esquerres de la Generalitat de Catalunya va recomanar la seva retirada, com així ha succeït en la immensa majoria de monuments als caiguts aixecats a Catalunya. A Vilalba dels Arcs, tanmateix, el monument exerceix de record als morts durant els fets del 22 de juliol, una ferida encara oberta en algunes famílies que ha desaconsellat fins ara la seva retirada.

Una passejada a peu ens condueix fins el cementiri de Vilalba dels Arcs, ubicat a l'anomenat turó del calvari. Allí es manté un conjunt presidit per un altar amb una creu i una escultura format per una làpida estesa a terra amb una creu i els noms de nou persones enterrades A l'altar hi ha esculpit les paraules 'Mártires Vilalba'. Al seu costat hi ha una làpida de pedra de formes corbes, més estreta pel centre, situada en posició vertical, clavada a terra. Aquests dos elements del cementiri i el monument de la plaça formen part del Cens de Simbologia Franquista elaborada pel govern d'esquerres de la Generalitat.