Les cases caigudes de Pinell de Brai són un record evident de l'estat en què quedà la població després de quatre mesos de combats i bombardejos durant la Batalla de l’Ebre. Els seus veïns, prop de 1.800 l'any 1938, en tornar a casa després de mesos d'evacuació, es van trobar amb una vila derruïda. Les ruïnes de prop d'una desena de cases s'ha convertit amb el pas dels anys en un dels espais històrics de la Batalla de l'Ebre.

Un dels punts escollits per les forces republicanes per a creuar el riu Ebre la nit del 25 de juliol de 1938 es va situar a les proximitats de Miravet. Després d’ocupar aquesta població, el gruix de les forces es va dirigir cap a la serra de Pàndols per la carretera entre Miravet i el Pinell de Brai. Els republicans entraren al Pinell de Brai cap a les 9 del matí del dia 25, sense trobar resistència. Durant tota la batalla, fins a la seva ocupació per part de les forces franquistes, el dia 3 de novembre, el nucli del Pinell de Brai es va convertir en una zona de reraguarda republicana on s’hi van instal•lar serveis sanitaris, d’intendència i de descans. Per aquesta raó, fou un dels objectius dels nombrosos bombardeigs de l’artilleria de l’exèrcit franquista i de la seva aviació. 17 persones van morir arran dels bombardejos i 76 cases es van esfondrar.

La zona de les cases caigudes es troba situat a la zona alta del nucli antic de Pinell de Brai. Diversos miradors, un d’ells dedicat a la Lleva del Biberó, ofereixen una excel·lent visió de les serres de Pàndols i Cavalls. Diversos plafons narren els fets succeïts a Pinell de Brai durant la batalla de l’Ebre. Un itinerari habilitat permet recórrer tot l’espai.


El Testimoni

Article realitzat per Andreu Caralt al Diari de Tarragona 10/08/2007 amb Josep Borràs, veí de Pinell de Brai que fou evacuat del seu poble durant la batalla de l’Ebre.


‘Quan les tropes franquistes van reconquerir el Pinell de Brai el dia 4 de novembre de 1938, al poble només hi quedaven els ancians que no van poder o van voler escapar de les bombes. Setanta-cinc cases havien deixat d'existir. Dies després, i com altres veïns, Josep Borràs i la seva família tornaren al poble. Per fortuna, casa seva estava intacta, però buida. «No hi havia res, les quatre parets. Vam començar de zero. Ens vam comprar unes espardenyes, un plat i una cullera».Durant molts mesos, el règim franquista, a través de la Dirección General de Regiones Devastadas, desenrunà les vivendes abatudes per la seva pròpia aviació durant la batalla de l' Ebre .

Al 1941 començarien les obres de construcció de nous edificis, un nou Pinell de Brai amb escoles, un nou ajuntament, una caserna de la Guàrdia Civil i dotze habitatges, les cases noves que s'havien de destinar, sobre el paper, als veïns que havien perdut les seves llars. Els bombardejos republicans sobre el poble terraltí ocupat per Franco la primavera del 38 van obligar la família Borràs, i molta altra gent, a abandonar les seves llars. «Tenia 13 anys, ens vam refugiar a la serra de Cavalls, en un mas, amb altres famílies», explica Josep Borràs, de 82 anys. La situació es tornà insuportable quan van conèixer la noticia de l'inici de la batalla de l' Ebre , el dia 25 de juliol. «No sabíem on anar, però havíem de marxar d'allà on érem».

Maella, a Aragó i en zona franquista, fou el destí escollit. Allí, escoltant dia a dia les notícies, van conèixer la derrota republicana. A mitjan novembre tornaven al Pinell de Brai , un poble en runes, «on només hi vam trobar quatre vells». Per a menjar, durant molt temps, un plat de sèmola i moniatos, perquè «no tothom tenia figues i ametlles». La carn era un autèntic luxe. Borràs recollí metralla per sobreviure. Als 15 anys entrà a les mines del poble. «Molta gana», recorda Borràs. «Més gana que son», diu’